Josep Arasa i Ferrer

03 de març de 2009

(Jordi Calvo Rufanges, Centre d’estudis per a la pau)
Publicat a revista Athanor núm. 72 (novembre/desembre 2008)

Mentre uns pocs es lucren gràcies al negoci de la guerra i la violència armada, molts altres pateixen la conseqüència de l’existència i ús de les armes.

S’estima que actualment existeixen 639 milions d’armes lleugeres en el món, més de la meitat en mans privades. Les estimacions més conservadores afirmen que la despesa militar total mundial supera el bilió de dòlars, el que es correspon amb el 2,5% del PIB mundial. Aquesta xifra pot ser molt superior, fins a arribar a els 2 bilions de dòlars, si es tinguessin en compte partides que, encara destinant-se a despeses militars, es troben ocultes en els pressupostos dels Estats, en departaments de ministeris que no entren en la comptabilitat de les despeses de defensa.

No és difícil trobar infinitat d’exemples de destinació dels diners públics molt més útils per a la humanitat que la indústria de la guerra. Un d’ells és que pel preu que un avió de combat Eurofighter ha tingut per a Espanya (124 milions d’euros) podrien construir-se tres hospitals. Espanya ha adquirit 87 avions Eurofighter, amb un cost total de 10.795,40 milions d’euros (i té previst adquirir 33 més pròximament). És a dir, vam renunciar a 360 hospitals, per tenir 120 avions de guerra que afortunadament mai usem. En 2008 Espanya dedicarà 5.509 milions d’euros a Ajuda Oficial al Desenvolupament, mentre la despesa militar espanyol serà de 18.926,83 milions d’euros.

Encara que sigui una perogrullada dir-ho, no està de més recordar que la violència armada necessita de les armes per a manifestar-se. Unes poques xifres ens poden fer visualitzar fàcilment la magnitud que la tragèdia de la guerra suposa sobre la població civil. En els anys 90, tres milions sis-cents mil persones van morir víctimes de conflictes violents en tot el món, el 90% d’aquestes víctimes van ser civils.

L’Estat espanyol no és aliè al comerç d’armes. Encara és més, es troba entre els principals productors i exportadors d’armes de tot el món. Espanya ha ocupat el vuitè lloc en el rànquing mundial d’exportadors d’armes de 2006, any que el volum d’exportacions d’armes pesades ha estat de 845 milions d’euros, el 3% del total de les armes mundials. Recentment, el Govern espanyol acaba de presentar l’informe preceptiu sobre les exportacions espanyoles d’armes en el 2007, en el qual mostra que s’ha arribat als 932 milions d’euros, un 10% més que l’any anterior. En aquest últim informe el govern espanyol afirma sense rubor que ha venut armes a Colòmbia, el Marroc, Pakistan i Israel, països involucrats en algun conflicte armat. També ha venut material de doble ús (que pot ser usat com un arma) a altres països on l’ús de l’armament pot ser destinat amb un elevat grau de probabilitat a funcions repressores sobre la seva població civil, com és el cas d’Iran, Xina o Myanmar.

La banca armada a Espanya

Un dels factors de major importància per a fer viable una empresa d’armes és el suport financer que rebi, perquè moltes de les operacions de la indústria militar són amb Estats que alberguen dubtes sobre la capacitat de pagament dels seus deutes, contretes en molts casos per governs dictatorials o de dubtosa representativitat democràtica, que ofereixen menors garanties financeres a les empreses que els proveïxen d’armes. És en aquests casos quan és de vital importància la participació de les entitats que asseguren les exportacions. En Espanya qui s’encarrega de tal funció és el CESCE (Companyia Espanyola d’Assegurances i Crèdits a l’Exportació), del com lameitat del seu accionariat és de titularitat pública i la resta està controlat pel , Banc Santander, , Banc Sabadell, BPE, Banc Pastor, Deustche Bank i Barclays Bank.

En l’actualitat, un bon nombre de bancs i caixes que operen en territori espanyol mantenen fortes relacions amb la indústria armamentística. És de lògica afirmar, per tant, que part del seu lucre prové de la violència armada.

Aquestes relacions es poden donar de diverses maneres, segons el tipus d’operació vinculant entre l’entitat financera i l’empresa fabricadora d’armes. La banca armada aconsegueix lucre a través de les seves participacions accionarials en empreses productores d’armament, a través del finançament d’exportacions d’armes (algunes d’elles a països en conflicte armat), mitjançant infinitat de serveis bancaris, com l’obertura i manteniment de comptes corrents o de crèdit, les transferències monetàries entre aquestes empreses i els seus clients (alguns d’ells governs de dubtosa representativitat democràtica), i a través de la concessió de crèdits a les mateixes.

Les dades als quals tenim major accés són les participacions accionarials, ja que són públiques i accessibles. Pel que fa a elles, al llistat que es facilita en el quadre 1 es pot observar que el llistat de bancs, caixes i inversores que operen en l’Estat espanyol que són accionistes de la indústria de les armes, és extraordinàriament extens. Destaquen com entitats financeres amb un elevat nombre de relacions directes i indirectes, a través de participacions significatives en altres empreses accionistes d’empreses d’armes, el BBVA, Banc Santander i Caja Castilla-la Mancha. Per a informació més detallada sobre el tipus de relació entre les entitats financeres que operen a Espanya i el negoci de les armes es pot consultar la pàgina web del Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs de Justícia i Pau i la de la Campanya BBVA sense armes.¹

Els crèdits sindicats de diverses entitats financeres a les companyies d’armament és l’altra de les operacions de les quals disposem d’informació rellevant. En aquest aspecte destaquen els bancs espanyols més importants, és a dir el BBVA i el Banco Santander, encara que som coneixedors que alguna caixa d’estalvis, com Caixa Catalunya, s’ha embarcat recentment en la concessió de crèdits a empreses d’armes. En el quadre 2 es facilita un llistat d’entitats financeres que han realitzat aquest tipus d’operacions, entre les quals es troben alguns dels bancs i caixes que operen a Espanya. (segueix)