DE TORÀ A PALOUET-MASSOTERES. Visca l’asfalt!!

Deixa un comentari

Aquesta és una informació que possiblement interessarà poc o gens a ciutat. La ciutat, aquesta entelèquia que està tan lluny de la Catalunya rural, està acostumada a parlar de milers, de centenars de milers o fins i tot de milions. La Segarra es una comarca rural on encara els avis compten en duros, la terra es mesura en dies de treball, es parla xipella, els milers es transformen en deu centenes, i on encara és viu el caciquisme.

A la Segarra  hi ha un poblet de 16 habitants nomenat Palouet, pertanyent al municipi de Massoteres (200 hab.),  d’arquitectura medieval, tranquil i bonic com pocs, al que s’arriba per una carretera asfaltada que l’uneix amb el seu cap de municipi i per un bonic camí veïnal, ampli i planer, que l’uneix amb Torà.

Palouet es va situar en el mapa perquè va tenir un dels primers i més importants allotjaments rurals del país. Allotjament que va fer reviure el poble i el municipi, fins el punt que la seva dinàmica va generar d’altres allotjaments rurals, hotels i d’altres serveis. (segueix)

La tasca dels seus creadors va sobrepassar el marc estricte del servei turístic impulsant campanyes que reflectien la seva avantguardista personalitat. Manifestacions culturals, de recuperació del patrimoni festiu, de conferencies, d’exposicions, etc… campanyes reivindicatives del serveis d’aigua, del transport públic, del servei telefònic, contra la caça, etc, van fer que Palouet esdevingués un centre de referència i un refugi de personalitats i moviments progressistes. La seva gosadia va comportar la constant persecució dels cacics locals i particularment de l’alcalde convergent, el que va motivar que els diferents mitjans de comunicació s’interessessin per l’afer.

Una de les campanyes endegades va ser l’oposició a transformar en carretera asfaltada l’antic camí veïnal que unia la localitat amb Torà. Amb arguments actuals i ecològics (veure la Veu de la Segarra, Segre, La Vanguardia, etc.) els impulsors justificaven que l’asfalt no era necessari pel pas de la maquinaria agrícola, ni pel desenvolupament local ni comarcal, i que implicava -entre d’altres- un increment de la contaminació i del consum energètic. Que sempre era millor mantenir un ampli camí terrer en bon estat que fer una carretera asfaltada, i que si els clients urbans del seu propi establiment tenien algun problema de pas, creien -tal i com succeeix en d’altres països- que amb la incorporació de senyals de precaució que advertissin als vehicles de l’existència de maquinaria agrícola treballant i de limitació de velocitat es solucionaven. Damanaven bancs per poder seure al llarg dels 6 kilòmetres, abeuradors pels cavalls, aparcaments per bicicletes i algun arbre que dones ombra a l’extraordinari paisatge que es contempla al llarg de la ruta. En fi, demanaven una via de desplaçament humanitzada.

 

Ja fa un parell o tres d’anys que els impulsors de l’establiment rural van morir d’èxit i amb la construcció prop del seu establiment d’un camp de golf i un parell d’hotels van marxar de la localitat. Palouet va deixar de ser un centre reivindicatiu -ple d’activitats i de visitants respectuosos- i va esdevenir un poblet turístic convencional.

 

Ahir, 3 de març, el director general de Desenvolupament Rural, sr. Jordi Bertran, orgullosament i seguin la moda urbana, amb arguments de modernitat i sense tenir cura de l’entorn, va inaugurar la carretera asfaltada que uneix Palouet amb Torà.

Quan hi hagi queixes pel tipus de turista que arriba a la zona, hi haurà plors i clams. 
Qui sembra pets, recull merda

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 4 de març de 2009 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.