Josep Arasa i Ferrer

L’epidèmia de còlera  més greu, de les sis que va patir duran el segle XIX el País Valencià, va ser la de l’any 1885 en la qual moriren més de 30.000 persones a les 350 localitats infectades. Cinc mil defuncions a la ciutat de València.

“L’any del còlera” la població acusava als metges de transmetre la malaltia per tal d’enriquir-se, ja que cobraven sis duros per cada certificat de defunció. El desconeixement mèdic i la superstició divulgaven remeis guaridors com fumar molt, anar a processons a la verge dels Desemparats, untar-se amb oli de les lamparetes de la Verge del Puig que venia el sacrista, o prendre infusions de té per suar molt i treure els verins.

València va quedar setiada per l’exèrcit, un cordo militar impedia sortir i entrar de la ciutat. No és podien comprar aliments i va arribar la gana. La ciutat va ser declarada “materia sucia”…

Malgrat el setge el còlera va sortir de la capital i va  entrar pel sud a Catalunya. El mes de juliol ja hi havia malalts a Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Xerta, Roquetes, Amposta, Ulldecona… .

França va tancar la importació de totes les fruites i verdures “que nacen cubiertas de tierra o a flor de tierra” procedents de l’estat espanyol. Barcelona va prohibir el consum i el comerç de cargols.

El 9 de juliol de 1885, les autoritats barcelonines van establir una barrera sanitària als límits ferroviaris de la “provincia” per impedir que el còlera arribés a la ciutat. Amb aquesta finalitat és creà a l’estació dels Monjos un servei sanitari “en un espacioso y bien situado local” per a realitzar inspeccions facultatives i el tractament dels passatgers i de les mercaderies procedents de les zones infectades. Aquell dia arribaren als Monjos, acompanyant el personal mèdic, el governador civil i els diputats provincials Planas i Rosselló. La mateixa nit les autoritats retornaren a la ciutat decidides a obrir uns llatzerets semblants a les estacions de Calaf (Anoia) i a Cubelles.

Degut al major tràfic ferroviari, el local dels Monjos fou el més concorregut -tenia farmaciola i llits per isolar els malats extrems- i el que patí més incidents.

Tan sols vuit dies desprès de la seva inauguració un tren de corders procedent de la demarcació de València, va arribar a l’estació dels Monjos per a la inspecció dels animals i per rebre tractament. Era l’hora de dinar i el personal sanitari havia marxat a fer el seu àpat. El maquinista, cansat d’esperar-los, va fer via amb els béns cap a Sans, el que va provocar l’enuig de les autoritats i el pànic entre els veïns de Sans.

El dia 27 de juliol un parell de vagons de melons, també procedents de València, arriben a l’estació dels Monjos per a la seva inspecció; entre les deficients condicions de transport, les fumigacions amb productes estranys, la desídia dels sanitaris i la calor, els melons es van podrir tots i es van haver d’enterrar al poble.

El mes de setembre de 1885, la ciutat de València, sortosament, va quedar lliure del còlera  i als Monjos es va desmuntar el llatzeret.