Curaçao i Sint Maarten esdevenen els dos estats més joves del món
Deixa un comentariLes illes caribenyes es converteixen en sobiranes dins del Regne dels Països Baixos · Un partit de Curaçao propugna la independència total del territori
Móndivers (11 d’octubre de 2010)
Curaçao i Sint Maarten, dues illes del Carib, es van convertir ahir diumenge en els dos estats més joves del món, després que les Antilles Neerlandeses -la comunitat política de què formaven part- es dissolguessin oficialment. Tots dos territoris han aprovat sengles constitucions, com ja havia fet el 1986 una altra illa que també estava originalment dins de les Antilles Neerlandeses, Aruba.
A partir d’ara, doncs, el Regne dels Països Baixos és format per quatre estats autònoms: els propis Països Baixos, Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Hi ha tres illes caribenyes que han rebutjat constituir-se com a estats, i s’han integrat als Països Baixos com a municipis especials: són Bonaire, Saba i Sint Eustasius.
Mercès al seu nou estatus, tant Curaçao com Sint Maarten assumiran una àmplia capacitat legislativa i executiva, de forma autònoma respecte dels Països Baixos. També tindran autonomia fiscal, però la defensa i les relacions exteriors continuaran en mans del Govern neerlandès.
La Constitució de Curaçao va ser aprovada el passat 5 de setembre, mentre que la de Sint Marteen ho va ser el 21 de juliol. Tots dos textos estipulen que els respectius estatus de l’illa són fruit de l’exercici de «l’autodeterminació» del seus pobles, però no estableixen nacionalitats separades per als residents de Curaçao i Sint Maarten, que continuaran sent nacionals neerlandesos. A Sint Maarten han estat declarades llengües oficials el neerlandès i l’anglès, mentre que a Curaçao no s’ha estipulat. Ara bé, un cop d’ull al nou web del Govern de Curaçao permet veure que l’executiu empra el papiamentu (la llengua pròpia de l’illa) i el neerlandès.
Malgrat que l’illa acaba d’assumir el nou estatus, ja hi ha partits que no estan del tot satisfets amb la situació de Curaçao. És el cas del partit Pueblo Soberano («Poble sobirà», en papiamentu), que propugna la independència completa de l’illa i que forma part del tripartit que governa a Curaçao actualment.