Josep Arasa i Ferrer

Els alcaldes amb consciencia de servei al poble estan esvalotats, d’altres no.

“La caiguda dels ingressos fiscals causada per la crisi ha colpejat amb rudesa insòlita els ajuntaments. Càlculs de les entitats municipalistes apunten que el 30% de consistoris arribaran a final d’any en situació de fallida tècnica. (Toni Gallardo, 3 de Vuit).

Els batlles es reuneixen per analitzar el seu present i el futur municipal i en els seus plantejaments és més el que callen que del que parlen.
Durant trenta anys no han dit rés per les practiques d’amiguisme o electoralisme que els hi han permès disposar de plantilles sobredimensionades. Han callat davant la possibilitat legal que els hi permet assignar-se sous milionaris, o incrementar els seus complements.

Han silenciat les practiques especulatives i urbanístiques per finançar els ajuntaments amb la construcció i –en alguns casos- obtenir sobresous personals. Molts no han dit rés davant la degradació paisatgística dels seus municipis i la majoria han amagat el malbaratament de diners en festes populistes que tan sols eren els preludis de campanyes electorals.

Tots han silenciat la llei electoral actual que els hi permet perpetuar-se en els càrrecs eternament com a qualsevol dictador.

Davant de tot això els partits han callat, i ara quan les vaques són magres demanen ajud. Ara que són necessàries solucions imaginatives, noves, ara que són necessàries  propostes diferenciades, ara és quan és veu la veritable capacitat del nostres gestors i….alguns ajuntaments s’enfonsen.

Quan hi ha temporal i el vaixell trontolla és quan és distingeixen els bons capitans. Amb l’actual situació econòmica tothom abandona el vaixell, no es troben els capitans i sota els flamants uniformes es descobreixen caporals reenganxats que han buscat refugi a les seves incapacitats amb un càrrec municipal i que –com a molt- tan sols saben navegar amb aigües tranqui-les  .

Ultra les iniciatives ideològiques tendents a retornar als alcaldes i regidors l’esperit de servei al ciutadà que mai haurien d’haver perdut, les úniques alternatives tècniques que és poden plantejar són la recomposició del mapa municipal amb la corresponent supressió de municipis, la informatització per disminuir el pes burocràtic, i una més gran transparència i control democràtic de la gestió municipal.

Tot això, però, comportarà una desaparició de llocs de treball. Hi ha cap polític actualment capaç d’assumir aquest desgast i aquest sacrifici?