Josep Arasa i Ferrer

Al terme de Font-rubí, prop del veïnat de la Maçana, hi ha l’església romànica de Sant Joan de la Maçana, també coneguda com l’església de Santa Apol·lònia .

El lloc de la Maçana s’esmenta des de l’any 1120. El temple, que era l’antiga església del veïnat de la Maçana, està documentat des de l’any 1315, quan formava part de la parròquia de Sant Vicens del Morrocurt.

L’església és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular que està ornat amb lesenes típiques del romànic llombard, propi del segle XI. L’edifici només presenta dues finestres, una a la façana de ponent , tardana , i un altre de doble esqueixada que s’obre en el fons de l’absis. La porta adovellada, molt senzilla, situada a la façana sud, apareix tapiada. Es conserven restes d’un campanar d’espadanya d’un sol arc. Té un petit cor a l’interior. El material de la construcció és la pedra, tallada en carreus petits, irregulars i poc escairats.

L’església era d’ús públic fins la desamortització dels bens eclesiàstics  de 1835 quan va esdevenir de propietat privada. Es va mantenir en bon estat de conservació fins l’any 1936. El juliol d’aquell any fou cremada en l’espiral d’anticlericalisme que va sacsejar l’Estat, davant la reacció de indiferència de la majoria de veïns, que no participà dels fets. Des de 1936 ha restat abandonada i sense culte.

Ultra l’església de Sant Joan de la Maçana, entre els dies 24 i 25 de juliol de 1936, a Font-rubí foren incendiades les esglésies de Sant Pere i la de Santa Maria de Bellver. L’església de Sant Pere i Sant Feliu era originaria del segle XI encara que havia estat reformada el segle XVIII. L’interior quedà devastat conservant-se tan sols les parets mestres. Durant la guerra la casa rectoral s’utilitza per albergar refugiats. L’arxiu parroquial fou destruït totalment.

L’església de Santa Maria de Bellver està documentada des de l’any 1152 quan el bisbe de Barcelona Guillem de Torroja la consagrà. El segle XVIII es reconstruí totalment. L’any 1936 el temple fou totalment arrasat. També fou destruït l’arxiu, així com els objectes de culte. El cos de l’edifici, que pogué restar dempeus, esdevingué la seu de la Unió de Rabassaires, posteriorment faria les funcions de dipòsit de benzina del camp d’aviació del Pla. Les campanes foren estimbades i robades. La pica baptismal servi de pica per rentar els plats. Desaparegué un retaule renaixentista de l’altar major amb plafons pintats, un retaule neoclàssic de l’altar major i una imatge barroca de la Mare de Deu del Roser.

A Sant Joan de la Maçana,  cap als anys 1980-1981, uns desaprensius van arrencar teules i foradar la volta. L’església està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, malgrat això, està molt poc protegida.

Publicat a El 3 de vuit del 27 d’abril de 2018