Josep Arasa i Ferrer

Les boscúries de Mediona (Sant Joan i Sant Quinti) les han aprofitat gent d’armes per fugir o per organitzar-se. Els anys 40 del segle XIX la colla dels Andreuets de Sant Quintí foren els que atemoriren a tota la comarca, però acabaren en mans dels Mossos d’Esquadra de l’Arboç i garrotats a la vilafranquina Rambla de Sant Francesc l’any 1850.

Els lladres trobaven el seu refugi entre Mediona, Sant Quintí i Capellades.  Els veïns d’aquells rodals es veien obligats a organitzar-se i fer patrulles de vigilància durant totes les nits. L’any 1882 (11 de febrer) veïns de Sant Joan de Mediona van topar amb un grup de malfactors. Aquella nit els lladregots van apallissar al sereno del poble i van intentar robar a una casa entrant pel teulat. Es tractava dels mateixos homes, armats amb cinc trabucs, que havien forçat  un mas a Lavern i donat una palissa a l’amo a qui li van prendre totes les unces (moneda espanyola amb el valor de 320 rals de billó).

Sant Quinti era una població penedesenca important. L’any 1857 la població de Sant Quintí era de 2.302 persones una xifra rècord mai més assolida que es va situar en 2000 habitants l’any 1900. La gent de Sant Quintí tenien ganes de gresca i arribat el mes d’agost de 1883 es preparaven per festejar la seva Festa Major els dies 19 i 20. La fil·loxera encara trigaria 5 anys a arribar a aquelles vinyes. La Vanguardia anuncià que “aparte de las acostumbradas funciones religiosas, que daran ya principio el 18 por la tarde” que les dues societats recreatives “especialmente la Familiar”, tenien contractades les millors orquestres. Als jardins de la Familiar va actuar la del reputat professor Escalas, podien entrar tots els veïns i els forasters que anaven acompanyats d’algun soci. La crònica festiva segueix amb “para mayor obsequio de quienes acudan a San Quintin de Mediona aquellos dias, habra disparo de un magnifico castillo de fuegos artificiales”.

Si l’any 1883 les festes de Sant Quinti van ser lluïdes, les de 1884 encara ho van ser més. Aquell any, el Boletin Oficial del 4 de juliol, havia publicat la suspensió de l’alcalde i dels regidors. El poble estava regit per un ajuntament conservador interí i van tirar la casa per la finestra. La Vanguardia publicava el 13 d’agost una gasetilla amb el següent text. “El Casino Claris de Sant Quintin de Mediona nos ruega que manifestemos que el proximo viernes (dia 15), a las cinco y cuarto de la tarde, se celebrara en el pueblo una corrida de toretes de dos años”. Remenant papers i diaris no he trobat si l’experiència va resultar reeixida ni si és va repetir d’altres anys.

A finals de 1893 es considerà del tot perduda la vinya al Penedès. La solució per a moltes famílies del poble va ser emigrar cap a les ciutats fabrils de les rodalies de Barcelona o alguns cap a llocs més allunyats, com Amèrica. L’any 1897 encara era viu el costum municipal de repartir racions d’arròs i de carn entre els pobres de la localitat perquè poguessin festejar la Festa Major.

 Publicat a El 3 de vuit del 15-05-15