CISTELLS, COVES I PANERES
Deixa un comentari“El món del cistells és gairebé infinit”, deia la desapareguda Roser Albó en el seu llibre, Com més serem més riurem. La Roser es va adonar del greu perill de desaparició que corria l’ofici i es va dedicar a col·leccionar; inventariar i reproduir cistells de formes tradicionals.
Segons l’etnòleg Violant i Simorra “la industria manual primerament exercida per tota la humanitat ha estat la cistelleria”. De cistells i de cistellers, abans de la invasió del plàstic, n’hi havia a cada poble perquè les tasques del camp i de la llar en generalitzaven l’ús. L’any 1994 la Roser a A la recerca del cistell perdut esmentava la traça i el saber fer d’en Jaume, el cisteller de Sant Sadurní, que en aquell moment tenia 92 anys.
El vímet és el vegetal més utilitzat per fer els cistells, els vims cal tallar-los a la lluna vella de febrer perquè no es corqui el cistell. D’altres materials usats són la palla, la palma, el margalló, la canya, les branques de bedoll i avellaner, o els joncs amb els que els pescadors teixien les nanses.
Per anar a plaça a comprar, les mestresses, habitualment, feien servir les xafarderes, unes cistelles ovalades, més aviat altes, tapades amb dues tapadores per evitar les mirades encuriosides d’altres compradores. Per anar a vendre sempre hi havia el cistell adient: conilleres, cistell d’embotits, de fruita, l’ouera, el cistell de maduixots, de patates, de verdures, d’aviram. Per les mesures més grans, pesants o d’embalum s’utilitzaven els coves: coves de carboner, de flors, de llenya, de pedreter, de pouaire, de roba, per veremar, per les pinyes, per la palla…
Els caramellaires utilitzaven un cistell que anava fixat a un pal llarg i decorat amb cintes i flors, normalment era de vímet bullit, amb bastant capacitat per a poder-lo omplir amb els ous i les botifarres que les fadrines els donaven. Els cistells de pabordessa servien per recaptar a les festes d’una confraria. El cistell d’oferir era rodó, de sarga pelada amb tapa, l’utilitzaven les cases que estaven de dol per portar alguna ofrena al capellà: cera o diners per dir misses en sufragi del difunt.
Les llars estaven plenes d’estris fets pels cistellaires: el cistell de la bugada, el morral per donar menjar als cavalls, la gàbia per la lloca, la cargolera, el cistell per pelar patates, el cistell de pa i trago per portar la queixalada al camp, les maletes o canastres, els argadells, la garbella per l’esventrada del porc, els cistells d’anar buscar bolets amb unes corretges muntades com una motxilla, les paneres de nadons, els cistells per les figues….
Hi ha obres d’art que llangueixen en els museus. Un bon cistell és una autèntica obra d’art que mostra la seva revifalla als mercats del Penedès, si son buits apilonats en un racó, si son plens lluïn verdures, galls, ous, fruites……
Publicat 3 de vuit 16-12-11