Josep Arasa i Ferrer

Als tres anys Josep ja va debutar imitant un forçut. Un dels números més aplaudits que va realitzar al llarg de la seva carrera fou el de “Charlot als trapezis baixos”. S’explica que un dia Charles Chaplin li va deixar anar: M’imita vostè o sóc jo qui l’imita a vostè?. La parodia d’una cantant d’òpera és també un referent del gènere. Però el número més recordat de Charlie Rivel és la seva entrada a l’escenari amb una interjecció trista de llop, una llarga samarreta, una cadira i una guitarra, que són els atributs amb els quals va ser anomenat el millor pallasso del món.

A partir de 1935 i fins a finals de la guerra mundial abraça el nazisme treballant per al departament de propaganda del Tercer Reich. En aquesta situació, va mantenir relacions amistoses amb Hitler i Goebbels. “…El invierno es triste en Berlín y, además, hay guerra, pero en el teatro Scala está Charlie Rivel. Tres veces al día se llena la sala del Scala, capaz para tres mil quinientos espectadores, y tres veces al día la sala entera se estremece de júbilo cuando aparece este clown,” “Divertir a los berlineses como les divierte Charlie Rivels no es barato. He aquí un señor que vive en el hotel Edén, con su mujer y sus hijos, y con los profesores de baile y música para sus hijos, y con los preceptores de sus hijos… He aquí un señor que circula por Berlín con el automóvil más charolado y niquelado que se conoce …” (Miquelarena, J.: “Un corresponsal en la guerra”, 1942). En finalitzar la guerra, Charlie demanà ajuda al General Franco, el qual li proporcionà passaport. Charlie Rivel sempre amagà aquestes pàgines del seu passat.

L’any 1954va tornar a Barcelona per la Mercè com a figura del Circ Price, va ser llavors quan visità per primer cop Cubelles i el 1969 va tornar-hi com a veí.

L’any 1967 va protagonitzar El aprendiz de clow, pel·lícula rodada a Cubelles per Manuel Esteba. El seu últim moment estel·lar es produí l’any 1971 gràcies a la seva participació en la pel·lícula Clowns de Federico Fellini.

El 15 de gener de 1920 Charlie Rivel s’havia casat a València amb Carmen Busto amb qui tingué quatre fills. Morta la seva esposa, el mes de juny de 1982, a l’edat de 85 anys, es va casar amb Margarida Camas. El 26 de juliol de 1983 va morir a Sant Pere de Ribes.

Charlie Rivel és una de les tretze personalitats que Antoni Ribas retrata al documental Catalans Universals (1978). Josep Andreu va rebre “La creu de Sant Jordi” de la Generalitat, i és Medalla d’Or i fill predilecte de Cubelles.

L’any 2007 es va estrenar El pallasso i el Führer, una pel·lícula d’Eduard Cortés on Ferran Rañé interpreta Charlie Rivel.

Publicat a El 3 de vuit (03-05-13)