CAVALLS I TARTANES

Deixa un comentari

Les  tartanes eren carruatges de dues rodes pel transport de persones. Al segle XIX, les tartanes de lloguer feien el servei que actualment fan els taxis, tant per carretera com també per dintre les poblacions grans. A les grans ciutats –Barcelona, Tarragona, Perpinyà… – aquesta feina també la feien els cotxes de punt (milord, victòria, berlina,…). La feina de tartaner  consistia en fer el transport i sobretot a tenir cura de la neteja d’un o dos cavalls, dels guarniments i de les tartanes.

Les tartanes de lloguer anaven enganxades a un sol animal i eren de vuit o sis seients reservats als passatgers, i el tartaner quan la tartana anava plena , havia d’anar assegut a la banqueta que anava al braç dret, tocant a la caixa de la tartana, tan si plovia com si feia fred. Les tartanes que feien el transport regular de passatgers (actuals microbusos) entre dues o més poblacions –de Vilanova a Vilafranca- anaven enganxades a dos cavalls l’un davant de l’altre –a la llarga- i podien portar fins a setze passatgers amb el tartaner assegut al braç.

Explica en Josep Fabré (El cavall al llarg de la història, 1988) que el viatge de Vilanova a Vilafranca, algun cavall el feia en una hora portant a la tartana de lloguer tan sols dos passatgers, però el més normal amb dos passatgers era d’hora i mitja a dues. Amb sis seients plens, generalment no baixava de dues hores i mitja a tres.

En Josep Fabré reconeix que els tartaners tenien molt ull per la selecció dels animals i eren molt destres en el seu ensinistrament. Fa esment d’una egua extraordinària, de quatre anys, que el seu avi –que feia de tartaner- va comprar per  deu duros, gràcies a les informacions facilitades pel pare del que fou president de la Generalitat, Francesc Macià i Llusà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre del 1933). El pare del President –el Joan de l’Albi- , vivia a la rambla de Sant Josep de Vilanova, i  comerciava amb olis i vins, negoci que va gestionar fins al 1881, un any abans de morir. Un dia va trobar a l’avi de Josep Fabré i li va explicar que a les Borges Blanques havia presenciat com una egua que havia comprat un metge l’havien enganxat i no l’havien pogut fer tirar de cap de les maneres i en pegar-li fort es va tirar per terra i trencà els guarniments i el braç del carruatge.

El tartaner tant es va interessar per aquell animal rebec que al cap de vuit dies arribava a Vilanova, nafrat encara de la palissa que li havien clavat. Aquests animals eren com una benedicció per els propietaris de carruatges de lloguer ja que amb molt poques pessetes podien comprar un bon cavall que, amb una mica de paciència al principi, en traurien un molt bon resultat. Aquests animals, com més treballaven més bé anaven. Aquesta egua havia anat de Vilanova a Barcelona, per la carretera de la costa, en tres hores, sota la destra xurriaca del tartaner.

Publicat a El 3 de vuit (25-01-13)

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 25 de gener de 2013 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.