Josep Arasa i Ferrer

La importància que té Catalunya per a totes les comunitats nacions,” regions identitaries”, pobles… ) presents a Corti (Còrsega) en el marc de la 13 Escola d’Estiu de Regions i Pobles Solidaris, es remarcable. Catalunya  surt a qualsevol debat com a camí i procés a seguir per tots els participants. Fins i tot els economistes més lliberals que abans posen els processos econòmics a la identitat, veuen en el desenvolupament turístic dels Països Catalans –especialment el de les Illes Balears- com exemple. El procés de Catalunya, es debat en el marc democràtic intern d’una autonomia imperfecte que -de moment- no afecta a la seva molt bona imatge exterior.

Parlamentaris i politics europeus, coneixedors del nostre autogovern, continuen aprofitant qualsevol moment per aprofundir en la realitat sociopolítica del nostre país.

I és en aquets moments, quan sorgeix l’admiració dels veïns, és quan hom s’adona de la pobresa política francesa, del envelliment de la seva estructura administrativa i de l’opressió centralitzadora a la que estan sotmeses les “regions identitaires” de la república veïna.

Catalunya amb les seves mancances -greus- porta un pas per endavant de molts pobles d’Europa i malgrat que això no resolt els nostres problemes i contradiccions, satisfà el nostre jo més superficial.

Entre polenta, formatges i un vi dubtós, em deia l’europarlamentaria Nelly Maes –presidenta del grup Aliança Lliure Europea- “Catalunya, ja no és una utopia”. Ella pot ser ho dubtava, nosaltres ja fa anys que ho sabem.

(segueix).

Alunes dades de la presentació de Catalunya  extretes de la intervenció de Josep Arasa a la 13èna Universitat de Pobles Solidaris

On és Catalunya actualment:

Demografia.- Catalunya és una demarcació política inclosa en el marc territorial de la llengua catalana, que inclou el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, i l’Alguer, territoris que en el seu conjunt anomenem els PPCC, en total 59.095 kmt2 i 12.806.000 habitants. La característica sociolingüística més destacada d’aquest territori catalanoparlant, es que el català es troba en situació de bilingüisme social. Amb el francés al nord, l’italià a l’Alguer i amb el castellà a la resta dels territoris.

A juny de 2008 els  habitants de Catalunya sobrepassem els 7 milions.  L’any 1900 Catalunya tenia uns 2 milions d’habitants i amb tots els esdeveniments històrics que hem passat i amb les mateixes taxes de creixement, Catalunya avui tindria 2.4 milions d’habitants si no hagués hagut la taxa migratòria que hem tingut. Es a dir la població del nostre país sense l’emigració hagués estat tan sols el 39% de l’actual. Dic això per advertiment de tots aquells que veuen en els emigrants com l’única causa de l’acabament de les nostres realitats culturals. El problema no son els emigrants, son les dinàmiques socials integradores dels nostres països.

Del total de la població que vivim a Catalunya, avui el 25.89 dels emigrants han vingut d’Espanya i el 13.73 de fora de l’Estat. Ultra els espanyols, el col·lectiu d’emigrants europeus més important actualment es l’italià seguit pels francès i l’alemany. Dels extracomunitaris el marroquí es el col·lectiu més important, seguit pels argentins, i la resta de països sud-americans.

La natalitat a Catalunya es del 11.69%, a Espanya del 10.92 i a Europa 10.50. La mortalitat es del 8.16, a Espanya del 8.42 i la mitjana europea es del 9.16. El creixement natural a Catalunya es del 3.54, a Espanya del 2.52 i la mitjana europea es del 0.80.
Catalunya és un país ric, el PIB per habitant en paritat de poder de compra, partint d’un valor cent per a la Unió Europea, la zona Euro tenia una mitjana de 110 l’any 2007, Espanya 106,8 i Catalunya 122,6. 

Si be el català es la llengua de la majoria de Catalunya, no podem oblidar que de fet i de dret existeix una part del nostre territori, la Vall d’Aran, on es parla occità (5.000 persones). La tercera llengua en nombre d’usuaris a Catalunya es l’amazig, darrera del català i el castellà.

Mentre al País Valencia, a la Catalunya Nord i a les Illes Balears l’ús social del català esta retrocedint,a Catalunya i a Andorra esta augmentant. 

El 94.5 % de la població de Catalunya entén la nostra llengua, el 74.5 el sap parlar i un percentatge semblant el sap llegir, i tan sols un 5.5% declara que no l’entén. El 45.7 dels habitants del nostre país utilitza el català com a única llengua vehicular a casa, i el 13.4 ho fa indistintament amb alguna altre. Al treball, aquets percentatges son del 46.8 i del 31.1% respectivament. Si creuem aquestes dades amb les salarials comprovarem que l’ús del català es més ampli a les classes mitjanes.

El 72,7% dels catalans parla una tercera llengua. Aquesta dada es molt important per l’obertura de mercats internacionals i el domini de les noves tecnologies. Aquest percentatge obtingut en un estudi recent dels Quaderns d’Informació Econòmica situa als catalans com la comunitat mes plurilingüe del Estat. La mitjana estatal de persones coneixedores d’un altre llengua -a més del espanyol- es del 50.3%, arribant tan sols al 13 % en algunes regions d’Espanya.

El context sociopolític actual de Catalunya te uns paràmetres politics particulars que la defineixen.

A Catalunya hi ha un fort sentiment de pertànyer a una comunitat diferenciada, a una nació oprimida. El 43% de la població es considera nomes catalana o més catalana que espanyola, i  conviu amb un 45.2 % de la població que es considera tan catalana com espanyola.

El 42% de la població s’interessa bastant per la política, malgrat que el 48.7% de la població se sent insatisfet pel funcionament del sistema i la majoria desconfia dels politics actuals: el 70.8% creu que els politics no tenen en compte el que pensa la gent, i el 66,3% creu que els politics tan sols busquen el benefici propi.

El 56% es considera bastant informat. Les cadenes de televisió i radio nacionals catalanes son les escoltades (52% i 30.6% respectivament) i les creadores d’opinió.

El 35% de la població de Catalunya es defineix d’esquerres, el 19.6 de centre esquerra, de centre el 17.8, de centre dreta el 7.4% i de dreta el 4.4. L’extrema esquerra i l’extrema dreta són percentatges petits.

El 62.7% de la població esta insatisfeta amb el nivell d’autogovern que te Catalunya. El 50.8 de la població voldria que Catalunya fos un estat, els uns com estat lliure associat dins una Espanya Federal  (el 34.7%) i el 16.1 vol que Catalunya esdevingui un estat sobirà independent, percentatge que augmenta sensiblement cada any.

El nostre mon rural: Catalunya te els mateixos problemes que la resta d’Europa en la definició del món rural i en la seva protecció, ruralitat legalment es sinònim de agricultura. I la protecció de les zones rurals bascula a l’entorn de la protecció de l’agricultura, la ramaderia i darrerament l’agroturisme. La legislació espanyola considera territori rural al espai geogràfic amb una població inferior als 30.000 habitants i una densitat inferior als 100 habitants per kmt2 Segons aquesta definició a l’Estat Espanyol hi ha el 90% del territori considerat rural on viu el 20 % de la població.

Un 34,3% de la població de Catalunya considera que la qualitat de vida de les zones rurals del nostre país no ha millorat o ha empitjorat.

Els principals problemes que la població rural detecta són: els problemes laborals  -atur i la manca d’oportunitats laborals- i en tercer lloc la manca de transport públic. El 69.4% considera que els joves de les zones rurals tenen més dificultats en trobar feina.

Aquesta circumstancia es la mateixa arreu d’Europa, l’anterior comissari d’Agricultura i desenvolupament rural de l’Unió Europea (Franz Fischler)  declarava fa un parell d’anys: “a les zones rurals de l’Unió Europea els llocs de treball han disminuït un 2,9% de mitjana, en el mateix període hem tingut un increment de llocs de treball de 5.2% a les zones urbanes”.

A propòsit de l’economia i la producció de proximitat, el 86.4% dels catalans creu que la importació no és la solució per l’abastiment d’aliments a la població de Catalunya i que cal que Catalunya produeixi una gran part dels aliments que consumeixi. Tan sols el 12.3% opina que no cal produir els aliments que es consumeixen al nostre país. El 54.9% dels enquestats considera els aliments catalans de més qualitat, i pel 64.6% els productes catalans els hi mereixen més confiança. Tot i així, el 36.6% considera que és difícil o molt difícil  identificar els productes catalans, cal recordar que Espanya i França impedeixen que a Catalunya els productes catalans estiguin etiquetats amb Made in Catalonia.

Malgrat aquestes intencions socials, a les nostres zones rurals l’agricultura  es percep com una activitat sense futur per un 50.9% dels enquestats, pel que es fa imprescindible diversificar les fonts de producció i els mercats com alternativa per sobreviure.

I en el marc que iguala totes les zones rurals d’Europa i degut a l’estructura comercial i d’ubicació geogràfica dels mitjans de comunicació, a Catalunya, el 77,8% de la població creu que els mitjans de comunicació no informen suficientment sobre allò que afecta a les zones rurals.

Desenvolupament de les noves tecnologies:.

La telefonia mòbil te a Catalunya una penetració superior al 109% de la població.

Hi ha en servei 3.7 milions de línees de telefonia fixa, 51.2 per cada 100 habitants, quan la mitjana de l’Estat es de 45 línies.

El 50% de la població utilitza Internet regularment, el 78.5% d’ells ho fa amb banda ample, 1.55 milions de línies, 21.5 per cada 100 habitants. El 83.6 dels internautes ho fa habitualment (al menys un cop per setmana).

La llengua catalana es l’utilitzada en la pàgina d’inici d’Internet del 28.8%dels internautes, i el castellà en el 57.6%. El món dels blogs és molt ampli i dinàmic, fins a aconseguir que la llengua catalana estigui situada entre les 20 primeres del mon més usades a Internet.

Paral·lelament a aquesta dinàmica popular en l’ús de la nostra llengua, la seva utilització en el mon de les webs comercials esta molt per sota del seu us real al tracte directe i de comerç tradicional. Moltes empreses només tenen la versió de la web en anglès, d’altres tan sols en castellà i algunes amb ambdós idiomes. Aquestes empreses demostren una manca total de sensibilitat, cultural i cívica, envers la nostra llengua, tant com una manca de respecte a una bona part dels seus clients i usuaris. Hem de superar l’hàbit i d’inèrcia, al mon de les webs comercials, de fer-ho tot primer en castellà i deixar en un segon terme l’ús del català. Es el moment de fer pressió social, i també per part de les administracions publiques i dels mateixos treballadors de les empreses, per la correcció de l’anomalia empresarial en l’ús de la nostra llengua.

La situació de les webs públiques es bastant correcte a Catalunya i a les Illes Balears, al País Valencia les administracions no arriben al mínim grau desitjable de català. Al mon de la cultura, universitats, museus, mitjans de comunicació (excepte alguna cadena de radio estatal)etc. l’ús del català es molt correcte.

Paral·lelament, al camp del programari informàtic la situació ha millorat molt, ja que la majoria de programes estan traduïts al català.

En el camp dels mitjans de comunicació electrònic existeixen diferents diaris electrònics independents que treballen en català i tradueixen les seves noticies a l’anglès i a l’espanyol.

Una ullada fosca cap el futur.-Malgrat tots els esforços abans esmentats, soc pessimista vers el futur. En primer lloc perquè Catalunya no controla els seus impostos, ni la seva economia, tan sols administra allò que Espanya cedeix, que és un percentatge d’allò que prèviament els hi paguem.

Si be Catalunya, el seu govern i el seu teixit associatiu estan preparant correctament l’esdevenidor, la forta crisi econòmic-energètica que es preveu pels propers anys, juntament amb l’important allau migratori espanyol i sud-americà que -al igual que ha succeït al Tibet-  ha fet canviar l’estructura social del país, i el poc respecte de la resta de governs europeus en vers a les seves comunitats no estatals, provocaran un ràpid retrocés del nostre camí cap a l’alliberament nacional i de l’entorn social que li dona suport.