Josep Arasa i Ferrer

 Amb els calçots i un porró lliberal de cava sorgeixen mil anècdotes de les que he triat tres que poden (podrien¡¡) fer reflexionar:

• Al mercat del meu poble, una dona amb la seva filla adolescent s’adreça en castellà a la Dolors, la millor venedora de melons de la contrada, preguntant el preu. La venedora respon en català i li demana a la xica si en volia tastar, la nena, corpresa s’adreça a la mare  dient ”mama habla en catalan y no està en la escuela”.
• En una festa en unes caves al cor del Penedès, servida per un prestigiós establiment, un assistent s’adreça a una cambrera demanant una copeta de vi negra. La noia fa l’orni i atent a d’altres convidats amb cortesia, educació i perfecta angles i castellà. Al cap d’uns moments el meu amic repeteix la mateixa comanda. Fins a tres vegades es va veure obligat a demanar la copeta de vi negre. Per fi la cambrera va respondre en català, demanant que s’expliqués millor, que no ho entenia. Desprès d’una breu descripció va exclamar sorpresa: “el que vostè vol és una copa de vi tint”.La noia havia nascut en un barri barceloní, havia estat escolaritzada en català, i fet els seus estudis turístics a Barcelona, però socialment parlava el catanyol del ques i el jamó.
• Tot aplegant sarments, uns vailets d’unes cases properes se’ns acosten sorpresos i ens pregunten “ y esto pa que sirve” . Al respondre nosaltres de que les vergues serveixen per coure els calçots, han mostrat la seva ignorància de l’esdeveniment. Eren nois vinguts des de algun barri barceloní que segueixen la seva escolarització en català com hem pogut constatar, però que es mantenen isolats del poble i del seu entorn territorial i social.