CAL SEMISON

Deixa un comentari

Cal Semison o Sant Semison és un mas del terme de Castellet i la Gornal. El topònim té els seus orígens en Sant Simeó, al qual, segons alguns autors, es dedicà una capella en aquell indret  al segle XIII.  Malgrat que les esglésies cristianes reconeixen la santedat de diversos simeons el més popular és Sant Simeó l’Estilita el Vell, també conegut com Pilar Sant.

Simeó va néixer a Síria, vers el 388. Als setze anys va sentir a un monjo que predicava. Al preguntar-li Simeó què havia de fer, el monjo li digué que ho deixés tot i que es n’anés a viure com a ermità.  Així ho va fer, va viure un temps de vida solitària en una cabana del desert. Després marxà a viure a dalt d´una muntanya, que a partir d´aquell moment va ser coneguda com la “muntanya de Simeó”.

Va portar una vida ascètica fins que l’any 423, per tal de defugir la multitud de curiosos que l’envoltava, en compte continuar abandonant el món en sentit horitzontal, ho feu en sentit vertical, instal·lant-se dalt d´una columna; dret, suportant el fred i la calor, la pluja i el vent, tan sols abrigat amb una pell de boví. Els companys li van construir una columna de cosa de tres metres d’alçada. Com que era un home sant i era una època de gran admiració per les extravagàncies, una munió de persones rodejaven la columna, dia rere dia, per escoltar les paraules de l’estilita -del grec stylos, columna- i per rebre’n la benedicció.

Com que Simeó volia estar més a prop de Déu i, en especial, més allunyat de la plebs, va demanar que li fessin una columna més alta , i va passar a una de 6 metres, després una de 10 metres i posteriorment s’estava en un pilar de 16 metres on visqué fins a la seva mort. La circumferència del pilar era d’un metre aproximadament. Hi havia una base, i a dalt de la columna  una plataforma ampla amb una barana per tal d´evitar que caigués  quan dormia.

Simeó a dalt de la columna, pregava i predicava, atenia la gent, rebia prínceps, aconsellava reis i intervenia en els afers de l´Església. Amb la seva predicació atreia una riuada de gent procedent de Síria, Pèrsia, Armènia, la Gàl·lia, Hispània, Itàlia i Bretanya.

Va romandre al pilar durant 37 anys. Va morir vers el 459. De seguida el poble, per aclamació, el va considerar sant. El seu cos va ser portat a Antioquia, on fou rebut per una gran multitud i les seves relíquies foren molt apreciades. Més tard, l´emperador Lleó I va traslladat les seues despulles a Constantinoble. La seva columna fou motiu de veneració i hom hi construí la basílica i el monestir de Qal’at Sim’an. El bisbe Teodoret de Cir anomenà Simeó, “la gran meravella de l´univers”.

Des de Cal Semison la meravella és l’extraordinària panoràmica del Penedès que s’albira.

Publicat a El 3 de vuit el 05 d’octubre de 2018

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 5 d'octubre de 2018 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.