CAL SABARTÉS I ELS MORENES

Deixa un comentari

Sabartés és una finca d’uns 80 jornals de vinya situada al sector de ponent del terme de Banyeres del Penedès, molt a prop del poble de Llorenç. A la propietat hi ha un conjunt d’edificis  tancats per un mur amb torres als extrems, de caire casteller. L’edifici principal va ser construït a mitjan segle XVIII, i en destaquen les dues torres prismàtiques i les galeries porticades; és voltat de jardins, a un extrem dels quals hi ha la casa dels masovers . Els jardins disposen d’un petit estany al mig, amb  antigues casetes pels banyistes, que són unes autèntiques joies arquitectòniques. Un majestuós celler i una deliciosa ermita són també elements singulars de la finca, la qual actualment és propietat de les bodegues Sumarroca. Sabartes va pertànyer a la família Canals i, posteriorment, a Ramon Morenes, el qual va encarregar les reformes de l’edifici per adquirir el seu aspecte de palau senyorial.

En Ramon de Morenes i García Alesson (18661934) fou un agrònom, aristòcrata i polític català. Entre altres títols, tenia el de comte de l’Asalto a la peña del Morro de la Habana  -amb grandesa d’Espanya-, el  de marquès de Griny i el de baró de les Quatre Torres. Fou escollit diputat pel districte de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1899 i 1903. Propietari de nombroses finques agràries, fou director de l’escola especial d’agrònoms de Madrid, secretari del Congrés i membre de la Reial Acadèmia de la Història i de la comissió permanent a Madrid de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou cap provincial d’Unión Patriótica, i com a tal fou membre de l’Assemblea Nacional de 1927. És en aquesta època que castellanitza el seu cognom Morenes afegint-hi un accent.

En Ramon de Morenes era rebesnét de Carles de Morenes i de Caçador  família originària del Vendrell, després establerta a Tarragona, que adquirí títols de noblesa que es multiplicaren per enllaços matrimonials. En Carles de Morenes (1729-1809)  va ser el primer baró de les Quatre Torres. La casa senyorial de la baronia fou establerta al castell de la Nou de Gaià. Fou majordom i tresorer de propis (terres comunals) de Tarragona, ciutadà honrat de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya, regidor perpetu de Tarragona i diputat a les antigues corts de Castella per Tarragona. Era fill de Tomàs Morenes i Móra, també majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona.

En Ramon de Morenes es va casar amb María Inmaculada de Carvajal y Hurtado de Mendoza y van tenir onze fills. La setena –M. Teresa- es va casar amb Juan Manuel Urquijo, van tenir una filla M. Lourdes de Urquijo y Morenés -marquesa de Urquijo- vinculada a l’Opus Dei i morta l’any 1980 a l’edat de 45 anys, assassinada juntament amb el seu marit –Manuel de la Sierra y Torres- en un tèrbol succés del qual s’ha escatit poca cosa.

El quart fill de Ramon de Morenes  -Fernando- va heretar els títols de comte de l’Asalto i el marquesat de Griny, també es va casar amb una Urquijo,- M. Teresa de Urquijo y Landecho- i van tenir una filla María Teresa de Morenés y Urquijo. La qual es va vendre, l’any 1986, la finca de Sabartes als actuals propietaris.

El desè fill de Ramon de Morenes –Jose M. de Morenés y Carvajal, vescomte d’Aleson- es va casar amb Ana Sofia de Eulate y Mac-Mahon y van tenir dos fills, el petit, Pedro Morenés y Alvarez de Eulate, és l’actual ministre de Defensa del Govern d’Espanya.

Publicat el 31/01/14 a El 3 de vuit 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 31 de gener de 2014 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.