CA L’ÁLVAREZ CUEVAS d’ELS MONJOS

Deixa un comentari

Malgrat l’aparent abandó que actualment presenta la casa i el jardí de Ca l’Álvarez-Cuevas, aquest edifici esta inclosos en el catàleg del Patrimoni Cultural Català. Edifici que no fa gaires anys l’ajuntament volia adquirir per enderrocar. La casa ha estat molt modificada al llarg dels anys. Amb posterioritat a la seva construcció s’hi va afegir la galeria d’arcades situada a la planta primera de la façana orientada a ponent i la torratxa aixecada al centre de l’edifici. A la planta baixa de l’edifici hi havia els cellers i la casa dels masovers, els darrers dels quals foren els de cal Filoses.

Alguns encara recorden les misèries del darrer dels Álvarez-Cuevas mig despullat, descalç o estirat per terra, en algun racó del municipi,  imatge que no correspon a la llarga història del seu llinatge, ni a la important quantitat de propietats que tenien. En José Luis Álvarez-Cuevas pertanyia un  llinatge nobiliari espanyol originari de la Corona de Castella, els membres del qual van ocupar importants càrrecs polítics i militars i van arribar a ostentar el marquesat de Santa Cruz de Marcenado i el vescomtat del Puerto.

Els Álvarez-Cuevas tenen els seus orígens en el Principat d’Astúries, encara que els seus membres es van assentar molt aviat en el Regne de Sevilla, on a finals de l’ segle XVII, les possessions de la família s’estenien per Jerez de la Frontera, Rota i el Puerto de Santa Maria, ciutat on es troba el Palau Álvarez-Cuevas.

Després de la Guerra de Successió Espanyola (1701 – 1715) i la victòria del Borbó Felip V, de qui van ser partidaris els Álvarez-Cuevas, successius membres de la família van participar en la Carrera d’Índies, desenvolupant ocupacions militars d’alta graduació a Cadis, Veracruz, l’Havana i Cartagena d’Índies, dins de l’Armada Espanyola . Així mateix, van ocupar diferents càrrecs municipals a El Puerto de Santa Maria, on Francisco d’Álvarez-Cuevas i Banquer, regidor perpetu, va arribar a ser fill il·lustre de la ciutat.

Al seu torn, van anar gradualment cobrant poder i fortuna gràcies a les seves permanents aliances i llaços de fidelitat cap a la monarquia, situació que es va afermar a la fi de l’ segle XVIII, quan la branca troncal de la família es va establir al Principat de Catalunya, al casar-se Juan Álvarez-Cuevas i de Craywinckel, tinent coronel de cavalleria, amb la vilafranquina Maria Lluïsa de Viard i de Salvador  (1777- 1857), neboda del comte de Fogonella.

Al llarg de la seva història, la Casa d’Álvarez-Cuevas ha entroncat amb importants cases nobiliàries espanyoles : els barons de Florejachs, els marquesos de Cerdanyola, als comtes de Castellar i, amb aquests últims, a Juan Alonso Pérez de Guzmán , i al duc de Medina Sidonia . Els darrers Álvarez Cuevas de SMMonjos estaven emparentats per part de mare -Mercedes Vedruna Zuzucarregui (1888-1972)- amb santa Joaquima Vedruna i Vidal (1783 – 1854) – la fundadora Germanes Carmelites de la Caritat- qui abans de pronunciar els seus vots religiosos havia tingut 9 fills amb el vigatà Teodor de Mas i Solà.

 

 

Personatges destacats de a família Alvarez Cuevas.-

Francisco de Álvarez-Cuevas i Pelayo (mort en 1738),  capità general de mar i terra i capità de navili de l’Esquadra del Mediterrani.

Francisco de Álvarez-Cuevas i Banquer (fill de l’anterior), capità de la Milícia Urbana i regidor perpetu del Puerto de Santa Maria (Cadis).

Juan de Álvarez-Cuevas i Banquer (germà de l’anterior), oficial de la Armada Espanyola en el Virregnat de Nueva Granada.

Juan de Álvarez-Cuevas i de Craywinckel (1740 ), tinent coronel del Regiment de Dragons de Lusitania.

Maria Ramona de Álvarez-Cuevas i de Viard (1777-1857 ), VIII marquesa de Santa Cruz del Marcenado i vescomtessa del Puerto .

Manuel María de Navia-Osorio i de Álvarez-Cuevas (1806 – 1881), IX  marquès de Santa Cruz de Marcenado i  diputat a Corts.

José María de Navia-Osorio i d’Álvarez-Cuevas (1812 ), vescomte del Puerto, brigadier, diputat en Corts i governador civil de Oviedo i Santander .

Antonio de Pàdua (1812 – 1889 ), Narcís ( 1812 ), Felip ( 1814 ), Francisco i José ( 1817 ) d’Álvarez-Cuevas i de Tord, cavallers de la Reial Ordre d’Isabel la Catòlica i de la Real i Militar Ordre de San Fernando.

José de Álvarez-Cuevas i de La Cassanha (mort en 1929 ),  diputat a Corts.

Juan de Álvarez-Cuevas i de Sisternes (1873 – 1936), alcalde de Vilafranca del Penedès entre 1925 i 1930 .

Manuel de Álvarez-Cuevas i Olivella (1874 – 1930), tinent d’alcalde de l’ Ajuntament de Barcelona i president del Comitè organitzador de la Exposició Internacional de Barcelona del 1929 .

Luis de Álvarez-Cuevas i de Alarcón (1876 ), propietari industrial de Sant Cugat de Vallès, va residir llargues temporades a SMiMonjos i es va casar amb Mercedes Vedruna Zuzucarregui amb qui va tenir els darrers tres fills d’aquesta branca familiar.

Maria de las Mercedes de Álvarez-Cuevas i Güell (morta en 1971), en possessió de la Medalla franquista de Sofriments per la Pàtria.

 

La família Alvarez Cuevas és o ha estat propietària de múltiples edificis històrics i finques arreu de Catalunya:

Palau Reial de Vilafranca, actual Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

Palau Macià a Vilafranca del Penedès.

Castell de Penafel a Santa Margarida i els Monjos.

Ca l’Álvarez-Cuevas a Santa Margarida i els Monjos.

Casa Santurce d’estil modernista, a Barcelona .

Mas de la Pansa a Castellví de la Marca.

Terrenys on actualment hi ha el Triangle a Barcelona (antiga Avinguda de la Llum).

Terrenys de l’Hospital General de Catalunya (Sant Cugat del Vallés).

Blocs d’habitatges a la part alta de Barcelona.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS, el 21 de juliol de 2021 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.