Josep Arasa i Ferrer

El camí ral de Vilafranca a Montblanc es creu que és anterior a l’època romana. Permet dirigir-se a Ilerda (Lleida) sense passar per Tarraco. De Vilafranca anava cap a Castellví i Sant Jaume. A la plana segueix un traçat molt rectilini al peu de la serra del Montmell. Després de superar el coll de Santa Cristina travessa Vilardida, es dirigeix a Fontscaldes, va a buscar el Francolí i el remunta fins arribar a Montblanc.

Tot seguin el camí ral, el 7 de febrer de 1307, el bisbe de Barcelona i la seva comitiva, tornaven cap a Barcelona després d’haver passat disset dies a Tarragona per resoldre alguns afers (La Bisbal, el llarg batec d’un poble. Benjamí Català, 1998). El camí ral de Vilafranca a Montblanc no era pas la via més directa per tornar a Barcelona, però el prelat va aprofitar per fer algunes visites pastorals, arribant-se, entre d’altres, al poble de Puigtinyós, l’actual Montferri. Passat la Bisbal i fen via cap a Sant Jaume, van creuar el torrent Mal i abans de la pujada de Trencàntirs, van ser assaltats per en Berenguer d’Almenara i els seus sis homes, dos anaven a cavall i cinc a peu.

Segons explica Benjamí Català, el Torrent Mal (Mall) era conegut, fins el segle XIV, amb al nom de torrent d’Udalric (Udalrici). El nom de la baixada de Trencacàntirs, prové de quan pujaven els rucs amb càntirs a les albardes, que la gent anava a omplir a la font de Freié, a baix el torrent. En pujar per aquell pas estret, era fàcil que una batzegada o relliscada de l’animal fes xocar la sàrria contra les parets de la vora del camí, amb la corresponents trencadissa.

El llibre de visites pastorals més antic del bisbat de Barcelona relata amb detall l’assalt. En Berenguer d’Almenara i els seus homes feren ajeure a terra la comitiva episcopal i van endur-se dues mules, un barraló i una sobrevesta nova del bisbe, deixant a banda els carregaments i cofres. Certament es va tractar d’un robatori ben estrany, ja que vuit dies més tard els lladregots, avergonyits, retornaren els dos animals furtats, la túnica i el barraló.

El camí ral de Vilafranca a Montblanc, que en molts trams gairebé ha desaparegut sota les bardisses, apareix ja referenciat en un estudi que aborda les centuriacions romanes de la zona entre Vilafranca i el Vendrell (Palet, 2003). Les centuriacions eren la base a partir de la qual es feien les divisions i assignacions de lots de terra i el cobrament dels impostos sobre la seva propietat. Els agrimensors romans narren que, sovint, aprofitaven camins preexistents per tal de fer més fàcil l’execució de la “limitio”, és a dir dels límits dels lots.

De la gran importància que ha tingut per la historia del Penedès el camí ral de  Vilafranca a Montblanc en dona fe el naixement i desenvolupament de la Bisbal del Penedès, que sorgeix a  partir de les antigues torres que controlaven el pas del camí per la riera, i l’hostal que hi havia a l’indret.

Publicat a El 3 de vuit (22-02-13)