Josep Arasa i Ferrer

Tots han guanyat, fins i tot a la Segarra

 L?abstenció ha estat la gran guanyadora a les darreres eleccions i de retruc els grups extraparlamentàris. No calia ser un gran prospector per endevinar els resultats. En els post dels dies 23/05 i 12/05 ja ho pronosticava. I també ho feien molts d’altres articles i molts d?altres analistes, però no tothom sap llegir; els polítics miraven cap un altre lloc, ells no s?ho creien, i avui davant l?evidencia ho admetent amb la boca mig tancada.

Excepte en localitats on hi va haver un debat seriós sobre els problemes del municipi, (Vinebre a la Ribera d?Ebre o Torre-lavit a l?Alt Penedès) dos fenòmens: l?abstenció i l?augment dels vots a grup minoritaris van ser els protagonistes, el que constata la gran distancia que separa els polítics i els electors.

L?abstenció.- Son diversos els motius que la van provocar, intentaré apropar-me a alguns d?ells:. 

• L?electorat, cansat dels missatges emesos pels grans mitjans de difusió, igualitaris i urbans, donats pels quadres dels partits, no va fer cas de les consignes dels electes locals. Te més incidència un missatge de TV3 que qualsevol programa de la secció local escrit en el millor paper. Els partits a TV3 parlaven de Barcelona, del metro i d?ETA, i els veïns parlàvem dels forats al paviment, de la manca d?escoles, d?equilibri territorial o de l?especulació urbanística.
• Els partits van crear eslògans de campanya buits de contingut i intercanviables, una mostra més de la pèrdua de la seva identitat diferenciada. Situació que queda agreujada en els partits que es diuen d?esquerres i en especial a Esquerra Republicana en la que els seus dirigents han oblidat, un cop més, els conceptes diferenciadors -independència i republicanisme- confonent al seu electorat tradicional i perden la bandera del catalanisme jove i militant.
• Una llei electoral en que es voten partits i no persones, i que ens mostra la trista imatge d?un Parlament gairebé sempre buit i d?uns pactes de difícil comprensió ciutadana. El greu es que aquesta llei, que CiU ja podia haver modificat durant els 28 anys en que va governar, sembla que tampoc es modificarà actualment per tal d?evitar enfrontaments entre els partits del govern.

Podria seguir enumerant raons per abstenir-se, però cap coincidiria amb la que va donar el President Montilla quan argumentava -amb el vist i plau dels altres partits- que ?els ciutadans ja estem conformats i satisfets amb el que tenim i ens governa?. La justificació no mereix cap comentari. Ja no recorden quins van ser els nivells d?abstenció en el referèndum de l?estatut?. No recorden que van dir que començarien un estudi per conèixer les causes?. Tampoc em serveix l?argument de que hem tingut masses eleccions en poc temps. No es el ciutadà qui fixa el calendari electoral són els polítics qui ho fan, i sabedors de la dificultat, que han fet per dinamitzar socialment i il·lusionar-nos de nou?.

Els grups extraparlamentàris.-Va ser interessant seguir els resultats electorals als ajuntaments de la Segarra, lloc on CiU havia governant majoritàriament durant lustres. Els seus alcaldes provenien en molts casos del PP o directament del franquisme, i la seva tàctica al llarg dels anys va ser el pacte amb els terratinents i els cacics, i l?utilització de la subvenció. Era el primer cop que la població votava sense que CiU estigues al govern i això es va notar. Del resultat del canvi en donava fe la cara del Paer de Cervera la nit electoral. L?home tampoc no es molt afavorit físicament, però acabava de perdre la majoria i el més significatiu es que donava entrada a regidors de 7 formacions diferents, tres d?elles extraparlamentàries: Plataforma per Catalunya, Solucions i Futur, i Independents per la Segarra. Esta clar que l?electorat ha castigat la prepotència Convergent, però tampoc han confiat en els altres partits parlamentaris. L?abstenció va pujar 6 punts i el percentatge de vots nuls i blancs s?ha duplicat. Dos grups extraparlamentàris entren al Consell Comarcal.

L’altre fenomen a seguir era la llista que presentava a Reus, Ariel Santamaría. Un personatge vestit d’Elvis, que proposa plantar "maria" en els jardins públics, pintar la Casa de la Vila de color rosa, i d’altres projectes que es poden veure a www.cori.cat. L’Ariel seurà properament a la sala de plens de l’Ajuntament.

Tot plegat te moltes explicacions i cap d?elles es exclusiva, però es constata que els missatges dels partits parlamentaris estan molt lluny dels problemes reals dels ciutadans. Que la seva capacitat de maniobra cada cop és més reduïda i sotmesa al Govern d?Espanya. Que han creat estructures de partit i d?administració tant rígides que no poden aplicar solucions imaginatives i dinamitzadores diferenciades. Etc, etc,…..

El futur no es afalagador malgrat que tots afirmin que han guanyat.

?Una de les coses que més molesta a la ciutadania és l?actitud dels partits polítics immediatament després de saber-ne el resultat de les eleccions. Tots, absolutament tots, es presenten com a triomfadors….Em temo, però, que no hi haurà reflexió per part de ningú. És més fàcil blasmar l?adversari que admetre les pròpies contradiccions.?  Víctor Alexandre. El Singular Digital 29/05/07