EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

14 d'octubre de 2010
General
0 comentaris

Aquí sobra gent o què?

Per: Aida Sánchez/ CanalSolidari.org el 13/08/10 08:29  


Cada any neixen 100 milions d’infants. En 40 anys es duplicarà la població mundial, el que comporta que s’hagi de duplicar la producció d’aliments, l’aigua, el petroli i l’agricultura industrial mecanitzada, segons explica la FAO. Poden, doncs, els condons salvar el món?

6.873.104.551, 6.873.104.552, 6.873.104.553… 3 infants neixen cada segon en el món segons el Fons de Població de les Nacions Unides. L’any 2050 la població mundial haurà superat els 9 000 milions: un terç més de boques que alimentar respecte a avui. I avui ja hi ha més de 1 000 milions de persones que pateixen fam i desnutrició crònica.
Hauríem de qüestionar-nos personal i col·lectivament el número de fills per habitant en pro de la sostenibilitat? Apostar per una actitud conscient en el tema de la natalitat i la demografia comporta pensar en com viurem en el futur. Hi haurà aigua per tothom? I aliments? És incoherent que la gent compromesa tingui fills?

Amb un ús raonable i solidari poden haver recursos per més de 6000 milions de persones, però això implicaria, per exemple, aconseguir prescindir de més del 90% de l’energia que fem servir ara sense perdre qualitat de vida i aprendre a distribuir millor. L’aposta és clara: sostenibilitat. Però moviments com la Permacultura i entitats com l’Institut Europeu de la població Òptima (OPT per les seves sigles en anglès) també ens ho deixen molt clar: concentracions tan altes de població solament poden ser alimentades de forma exògena gràcies a l’agricultura industrial mecanitzada. Adéu, doncs, a la sobirania alimentària i hola a l’agricultura mantinguda pel petroli.

“Nosaltres no creiem en les prohibicions, però sí que pensem que cadascú ha de decidir responsablement si tenir fills o no. Perquè finalment seran els infants que neixen ara els qui afrontaran les conseqüències d’aquests actes”, expliquen des de l’OPT.

Ens deixen sense aire
Menys fills significa menys emissions de carboni i, per tant, menys desgast dels recursos naturals. És el que explica l’informe de la Universitat de Londres: ‘Menys Emissors, emissions més baixes, menor cost’.

L’estudi analitza també què succeiria si totes les dones que desitgen tenir accés a l’anticoncepció poguessin aconseguir aquests mètodes contraceptius. “Les dades de les Nacions Unides suggereixen que es reduirien els naixements no desitjats en un 72 per cent. Entre 2010 i 2050, doncs, naixerien 12.000 milions de persones menys i l’estalvi energètic arribaria als 338.000 milions de dòlars en virtut de les previsions actuals”, explica l’informe.

Hauríem de posar un límit als naixements per família?

Tal i com explica l’OPT, l’estudi ha causat una gran revolada a Anglaterra, “sobretot per persones que no van comprendre el punt principal: que no cal posar un límit als nens, sinó que s’ha de proporcionar la planificació familiar a les persones que ho desitgen i que s’ha de donar importància a la petjada que suposa tenir fills”, assenyalen.

Com alimentar el món el 2050

Més de 300 experts d’alt nivell s’ha reunit aquest mes d’octubre a Roma a petició de la FAO per respondre aquesta pregunta. “És tot un desafiament perquè l’explosiu creixement de la població humana en les últimes dècades implica que en el futur no només haurem de produir un 70% més d’aliments que avui, si no a més, que ens haurem d’assegurar que cada persona té accés als aliments que necessita”, podem llegir en les conclusions del fòrum.

 

ENTREVISTA D’EL PERIODICO PER NÚRIA NAVARRO (14-10-10)

MIGUEL SCHAFSCHETZY: «Tenir un fill biològic és un error ètic» 

Antinatalista. És contrari a la procreació, per principi, però és un pare entregat a les seves dues filles adoptades.

 

Fill d’un aplaudit actor de teatre alemany, Miguel Schafschetzy (Gratz, Àustria, 1958) va venir a Cadaqués com a turista fa 25 anys, se’n va enamorar i s’hi va quedar. Aquí va estudiar Filologia Hispànica i Filosofia. Ha fet de guia turístic, jardiner, cooperant a Nicaragua, operari de fàbrica i administratiu en un hospital. La seva vida ha canviat diversos cops, però la seva negativa a la procreació no ha variat.

-Exposi la seva idea.

-Tenir un fill biològic és un error ètic.

-¿I allò de «creixeu i multipliqueu-vos»?

-Crec que l’imperatiu moral ha de venir de les necessitats humanes.

-Expliqui’s.

-Ningú es para a pensar sobre la moralitat de crear una vida. Es queda en un capritx personal.

-Capritx, capritx…

-No dic que una persona prengui aquesta decisió equivocada a consciència. Però no es pot crear una persona sense garantir que pugui tenir una vida feliç, i això sabent que l’únic segur és la seva mort.

-Estem dissenyats per a la reproducció.

-Estem dissenyats per copular. També ho estan els animals i no es plantegen qüestions genètiques. Jo no he sentit mai la necessitat de perpetuar els meus gens.

-Amb aquesta lògica, no existiria.

-Només puc conèixer els problemes perquè existeixo. I sé que hi ha una dimensió demogràfica del patiment. Som 7.000 milions de persones. Com més gent, més víctimes de la pobresa, les malalties, les guerres. El més sensat seria limitar la natalitat. La meva postura s’aproxima a la dels utilitaristes.

-¿Els utilitaristes del segle XVIII?

-Sí. Jeremy Bentham va proposar que l’objectiu últim de l’activitat política fos «la màxima felicitat per al màxim nombre de persones». Doncs jo, com a mínim, reclamo «el mínim patiment possible per al màxim nombre de persones». L’absència de patiment és una autèntica necessitat.

-Europa envelleix. Patiran els grans.

-El concepte d’envelliment social és una qüestió conjuntural que pot interessar a determinats sectors. L’important és com es distribueixen els recursos. A més, és absurd plantejar aquesta preocupació quan hi ha atur juvenil. Si neixen més nens hi haurà una competència entre joves sense feina i grans.

-És una perspectiva.

-Els nens els posen com a solució dels avis, però ¿qui es para a reflexionar sobre el seu futur? ¿Què passarà si el canvi climàtic fa més estralls, per exemple?

-Imagini que tots decidim no tenir nens. ¡Adéu a l’espècie!

-Ara som 7.000 milions i jo proposo que siguem mil vegades menys. Potser llavors podríem plantejar-nos com ha d’existir l’espècie humana.

-¿Sempre ha pensat així?

-Als 18 anys vaig tenir una crisi personal. Imagino que les causes van ser la soledat, certa frustració sexual, però també una demolidora consciència de la realitat de la tortura. Aquesta consciència es va convertir en un agulló permanent que m’ha anat empenyent cap a compromisos ètics. Als 30 anys vaig decidir fer-me la vasectomia.

-¿No se n’ha penedit?

-No. I això que em va provocar algun problema amb el psicòleg que havia de donar el certificat d’idoneïtat per a l’adopció. No podia entendre que renunciés a tenir un fill biològic. L’adopció sol ser sempre la segona opció.

-O sigui, li agraden els nens.

-Naturalment que sí. Tinc dues filles: la gran té 9 anys i la vam anar a buscar a la Xina quan en tenia un i l’altra, a punt de fer-ne 7, estava en un orfenat de Barcelona (la seva mare era de Libèria però va tenir problemes de salut i la va entregar al néixer). Les estimo i s’estimen.

-¿Diria que pateixen?

-Quan la vida ja existeix, els plantejaments són uns altres. Un nen adoptat és un nen que existeix, i cal procurar-li el màxim benestar.

-El seu cas no és una fugida de les responsabilitats, vaja.

-La meva postura antinatalista no resta cap tipus de compromís. Sempre he militat en diferents propostes humanitàries, polítiques i socials. A finals dels anys 80 vaig anar voluntari a Nicaragua per recolzar el Govern sandinista, he tingut activitat sindical, sóc membre d’Amnistia Internacional. Crec que s’ha de lluitar per un món millor, més just i més pacífic.

 

ERC: EL JOC DELS DISBARATS
28.04.2009 | 6.37
A General
LOS NACIONALISTAS SON COMO FRANCO
08.12.2009 | 2.36
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.