Any Palmira Jaquetti,
Deixa un comentariPalmira Jaquetti i Isant va ser una poetessa i compositora catalana nascuda a Barcelona, l’any 1895, que l’any 1963 va morir en un accident de cotxe a Els Monjos (Penedès).
En la dècada dels seixanta va arribar el primer “boom” de l‘automòbil. Els cotxes estaven tecnològicament poc adequats a la velocitat que circulaven, la deficient senyalització d’unes carreteres amb mal estat i un excés de confiança per part dels conductors produïen molts morts. La major part de vials del nostre país eren túnels verdosos de plataners d’ombra que feien més suportable el lent trànsit de carruatges i vianants. Com que molts cotxes accidentats acabaven xocant amb els arbres de les voreres, es començaren a talar plataners, l’únic element que no era culpable dels accidents. El tram de carretera N_340 que unia Els Monjos amb Vilafranca no fou una excepció.
Jaquetti era llicenciada en Filosofia i Lletres, fou catedràtica de Literatura francesa a l’Institut de Reus i a l’Institut Montserrat de Barcelona. El 27 de juliol de 1927 es casà, a Montserrat, amb el filòleg i pintor català d’origen belga Enric d’Aoust. Entre els anys 1921 i 1940 recollí cançons populars per a l’Obra del Cançoner Popular Català, per al qual en va aplegar més de 10.000, sobretot de la Vall d’Aran, Andorra i La Seu d’Urgell. La quantitat total de cançons recollides la converteixen en un dels pilars del cançoner popular i de les més importants recol·lectores a escala mundial. Jaquetti va continuar el seu treball de recerca fins i tot després de la desbandada que va comportar la Guerra Civil.
Va impartir classes de música, va compondre cançons per a veu i piano, i va harmonitzar algunes cançons populars. En els anys trenta va fer traduccions literàries al català d’obres franceses. Destaquen les seves traduccions de Gerard de Nerval. L’any 1938 va publicar L’estel dins la llar. En aquest llibre es manifesta l’angoixa per la guerra i reflecteix una acusada sensibilitat, que tendeix cap a l’estilització musical.
L’any 1952 va publicar Trenta cançons nadalenques per a cant i piano. L’any 1954, Selección de canciones navideñas originales y populares. L’any 1961, Poema de Santa Llúcia. L’any 1955 va guanyar la Flor natural amb el poema Elegies de la solitud als XCVII Jocs Florals, restaurats que es van fer a San José de Costa Rica.
El diumenge 13 de gener de l’any 1957 va visitar Vilafranca per pronunciar una conferencia “con ililustraciones musicales” a la biblioteca pública de la Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorros (carrer de Sant Joan) sobre ”La emoción de la Navidad a través del mundo”
El 8 de maig de 1963, a 2/4 de 6 de la tarda, va patir l’accident d’automòbil. La moral de l’època no podia permetre el divorci, i malgrat que ja feia més de 25 anys que no vivia amb el seu marit, el jutge (Juan Almirall) i el secretari (Vicente Ferrro), la van fer constar com casada. El dia 10 l’enterraren al cementiri de Santa Margarida.