ALGUNS TOPÒNIMS PENEDESENCS

Deixa un comentari

Penedès.- Allò que anomenem Marca –frontera- del Penedès és la porció de territori que hi havia entre el riu Llobregat i el Gaià, i la serralada del Prelitoral i el mar. Per defensar la Marca els comtes van bastir una xarxa de castells estratègicament situats als cims i turons més elevats. El mot Penedès deriva del llatí penna, que fa referència a aquestes penyes on se situaven les fortaleses.  Penedès –Penitensis- seria doncs, “la terra de les penyes” o “la terra dels castells roquers”.

Garraf.- El nom ha comportat controvèrsia, per Mas i Parera el seu origen estaria a la garrofa o el garrofer ja que eren abundants aquests arbres en aquell terreny. Ramón Menéndez Pidal considera que Garraf  és un terme de la toponímia basca (Garrabia, Garrafe, Garramendi, Garralda, Garray, Garrejo,…)., el seu origen el trobaríem en una de les llengües preromanes que a través de l’evolució fonètica hauria esdevingut Garrafe, Garrabe a Castella i a Catalunya hauria donat Garraf.

Anoia.- Segons Salvador Llorach prové d’avoia –xai- paraula d’origen empordanès d’arrel llatina –ouvucula– possiblement anomenat així pels primers pobladors, que s’assentaren en els seus vols al segle IX, que procedien de l’Empordà i trobaren pastura pel seu bestiar. També hi ha qui afirma que l’origen cal buscar-lo al llatí vulgar amnucula que vol dir “riu petit”.

L’Arboç.-Topònim que te el seu origen en l’arbocer, arbocera, arboç o cirerer d’arboç (Arbutus unedo).

Cubelles.-Recipient funerari o per oli.

Espiells.- (Espitlles) Derivat d’espiar, lloc de guaita. Prové d’especellum – speculor que vol dir observar des de un punt alt.

Lavern.- (Lavernó, Avernó) Prové de vern, un arbre de ribera de la família de les betulàcies també conegut com arbre negre, lladern, morera borda i mosquiter.  Els verns només es troben en sòls molt humits generalment en la ribera dels rius on formen les vernedes.

Mediona.- L’origen del nom, en les seves variants històriques (Madiona, Mendiona) és aràbic –medina– que vol dir localitat. (Ramon Puigcorbé).

Riudebitlles.- (Birlas) El seu origen sembla preromà i significa “tronc d’arbre desbastat”.

La Rovira.- (Les Rovires) prové del llatí roberea, una roureda.

Sitges.- És el plural del nom comú sitja, dipòsit subterrani de blat. La cosa tanmateix no és tan fàcil ja que s’al·ludeix a Sitges com la Blanca Subur. En Ramon Puigcorbé opina que es podria trobar l’origen de Subur al llatí sub i urbs que volen significar al peu de la ciutat o una ciutat subordinada a una de més important (Olèrdola?). Però Boch i Gimpera atribueix la denominació Subur directament a Olèrdola; Carbonell i Gener a Sitges, i hi ha qui afirma que Subur era Subirats, fen derivar aquest nom de Suburatum.

Vilobí.- (Vilaubi, Villalbi) prové del llatí villa Albini,  que vol dir vila d’un propietari o hisendat anomenat Albí.

Publicat El 3 de vuit (23-03-12)

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 23 de març de 2012 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.