ALCALDADES 2on. capítol

Deixa un comentari

Santa Margarida i els Monjos, és un municipi certament curiós.

 

Situat a l’Alt Penedès ha doblat la seva població en els últims trenta anys (mes de 5.000 habitants), devenint l’estada principal per a molts ciutadans de la perifèria barcelonina. Municipi eminentment industrial i ben comunicat, esta compost per una desena de barriades amb un pressupost de més de 1.300 milions de pessetes (7.600.000 euros). 36% del qual són despeses de personal.

Governa, des de les primeres eleccions -i d’això ja fa molts anys- l’alcalde Jordi Girona (PSC) amb una oposició (CiU) minoritària, bastant ineficaç, silenciosa i silenciada.

El poble ha crescut amb un cert desordre urbanístic i greus mancances estètiques, amb més consideració pels interessos constructius i populistes que per la qualitat de vida. Es conegut que l’alcalde ha situat en llocs de l’administració fins a vuit familiars directes, i a aquelles persones que han estat del seu braç els hi ha donat feina.

Alguns veïns afirmen que el poble ha crescut i l’ajuntament ha fet coses, es lògic comprovant l’elevat pressupost de que disposa. L’altre anàlisi és la qualitat o la idoneïtat de les mateixes. En el centre dels barris principals no s’ha plantat cap arbre en els darrers trenta anys; no hi ha hagut fins el present cap pla de recuperació del monument principal i origen del municipi (església romànica de Santa Margarida) que resta abandonat mig derruït i ple d’esbarzers; l’ajuntament va enrunar o permetre que s’enrunessin els refugis existents de la guerra civil, excepte el de la casa de l’alcalde, restaurat actualment amb fons públics;  etc. , etc.

Actualment en Jordi Girona es torna a presentar -fet constatable per la quantitat d’actes que s’organitzen al municipi aquest dies, molts d’ells adreçats a la tercera edat-  i es comentari popular que si surt escollit, a meitat de la propera legislatura, dimitira per donar pas al segon de la llista. Estratègia molt pròpia del seu partit.

I amb tot això CiU calla, ER presenta per primer cop la seva candidatura, i el municipi es mante molt allunyat dels nivells de dinamització social que li serien propis. Una de les entitats més afavorides pel consistori és la que aplega el folklore andalús, mentre que la política lingüística per la potenciació de l’us del català es inexistent.

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 2 de maig de 2007 per Josep Arasa

  1. He passat per Santa Margarida i els Monjos i com a mínim cal qualificar de cínic l’eslògan que en Jordi Girona, un home que porta a l’alcaldia quasi 30 anys, utilitza per a la seva campanya "NOVES IDEES".

    El text ho diu tot.

    m.b.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.