AJORNAT DE NOU EL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT

Deixa un comentari

Llegeixo que el govern espanyol ajorna de nou la decisió del finançament de Catalunya fins que el govern gallec no hagi promès el càrrec, i l’única reflexió a la que arribo és que m’estan prenen el pel pública i descaradament. (segueix)

 

 

El govern de Zapatero, amb una habilitat política envejable, ha procurat que els polítics catalans cremessin totes les seves cartes. Entre mentides, afalacs, arguments de crisi i d’unitat socialista ha  aprovat els seus pressupostos, ha retardat el pagament, ha incomplert la realització d’obres previstes en pressupostos dels anys anteriors, ha evitat públicament la bilateralitat de la negociació, ha cremat les iniciatives reivindicatives, ha fet callar els polítics prometen quantitats per obres publiques que ni tan sols arriben a compensar tot el que ja havia estat pressupostat, ha augmentat a Espanya el desprestigi social de Catalunya, i paral·lelament ha des-mobilitzat a tothom.

Suposo que el que pretenen en Solbes/Zapatero és que arribi d’una vegada la sentencia del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, per tal d’evitar tots aquells serrells que encara fan tuf nacional -la definició de nació, els símbols nacionals, la llengua, la bilateralitat en la negociació, etc- que tan molesten als jacobinistesi que podrien donar una petita llum i regust històric al nostre poble. D’aquesta manera el PSOE, amb el vist i plau del PSC i la satisfacció del PP, arribarien molt més enllà en el seu afany centralistauniformitzador del que va arribar en Tejero amb el 23F i la LOAPA d’en Felipe.

A Euskadi, amb la antidemocràtica llei de Partits Polítics (aprovada amb els vots de CiU), van fer callar els partits independentistes i, conseqüentment, canviar el mapa electoral; i ara la ex-socialista Rosa Diez ja esta demanant la derogació del Concert Econòmic. Aquí amb la famosa allargassada negociació del finançament, estan des-mobilitzant la població, creant dos fronts socials, desprestigiant els partits i provocant un endeutament de la Generalitat del que es trigarà molts anys per sortir.

 

Ja no hi ha ningú que entengui com davant d’aquestes circumstancies encara tenim Govern, perquè els uns no en surten, els altres no pleguen i entre els uns i els altres no provoquen una crisi seriosa?. Quan més trigui a concretar-se el finançament, menys possibilitats hi ha de capitalitzar-ho i transformar-ho en una victòria. I d’aquí a dos anys hi ha eleccions.

Perquè el govern de la Generalitat no ha dut el tema al Constitucional? Perquè aquest silenci dels partits, tan sols esquitxat per subtils declaracions? Perqué el silenci dels ministres catalans a Madrid, especialment de la diputada més votada, la sra. Chacon?

 

A vegades m’entristeixo i crec que els homes i dones que composen el nostre Govern han perdut la dignitat. A vegades -encara obro una petita escletxa d’esperança-  somio que si encara es mantenen en llurs conselleries és per la lleialtat al partit i la necessitat que tenen de finançar-lo. M’agradaria tenir uns polítics honrats i honestos, però els prefereixo corruptes que traïdors.  

Desperto i contemplo que tenen tots dos vicis.

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 3 de març de 2009 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.