Josep Arasa i Ferrer

Poques vegades com ara, Catalunya ha esdevingut tan decisivament provinciana.

La decisió a prendre, en la nova escomesa electoral espanyola, situa els electors catalans a l?ull de totes les mirades polítiques. Es de preveure que ni el PP ni el PSOE obtindran una majoria absoluta, i els vots de Catalunya seran decisius per formar govern.

Però els electors catalans tenim memòria (espero), malgrat que a partir d?ara hi haurà una campanya mediàtica d?oblits intencionats i promeses/exigències de futur. Pels partits espanyolistes això sembla lògic. Al PP esta molt interessat en que oblidem els insults i la seva etapa de govern amb escasses inversions a casa nostra.

El PSOE no vol recordar les promeses incomplertes del seu president, ni la realitat de la nostra quotidianitat fen-nos veure en el galet de les inversions milionàries previstes i la culpabilització dels governs passats.

I per primer cop, en unes eleccions espanyoles, qui també te molt d?interès en que oblidem son els partits catalans. CiU vol que passem pàgina de la seva relació amb el PP, i de la ignominiosa venda del estatut que va fer el sr. Mas a canvi d?una foto, o del llagrimeig del sr. Duran per un ministeri. I Esquerra (abans Republicana de Catalunya) amb propostes oportunistes, no vol que recordem els seus recolzaments al PSOE/PSC a canvi de res, ni els seus silencis.

Davant d?aquest present, i convençut ?un cop més- que si Espanya no soluciona els nostres problemes no hi ha necessitat de caminar plegats, ens queden poques alternatives no violentes :

a)deixar de ser catalans i esdevenir ovelles més espanyolitzades i dòcils

b)una abstenció generalitzada o un VOT EN BLANC MAJORITARI.

Si hi hagués una desobediència democràtica a Catalunya, expressada a amb una abstenció generalitzada o amb un increment substancial del vot en blanc que pot passar:  (algunes reflexions sense ordre ni concert)

• .-Tindríem una lamentació publica de tots els partits, especialment els de casa nostra. (tampoc crec que s?arribés una autocrítica seriosa).

• Qui en sortiria beneficiat seria la dreta. L?abstenció tan sols beneficia a la dreta o als partits militantistes (escassos actualment), ja que són ells ?els de dretes, la gent d?ordre- els que sempre van a votar. Les esquerres son més critiques i indisciplinades.

• Els espanyolistes del PSC no podrien formar grup parlamentari propi, conseqüentment tot intent d’obrir una via d?unitat catalana al Parlamento tornaria a desaparèixer (en cas de participació, tampoc crec que l?unitat d?acció dels partits catalans s?aconsegueixi).

• Si el triomf de la dreta és per majoria simple pot ajudar a la política del victimisme. Es tornaria ?al peix al cove? actualment de la ma del PSC. Viure d?engrunes, pa per avui i gana per demà. Augmentaria la provincialització de la política catalana, conseqüentment la desmotivació social i disminuiria l?autoestima.

• Si el triomf de la dreta es per majoria absoluta, pot comportar una radicalització de les actituds anticatalanes, que en la  lògica acció-reacció podria revitalitzar l?autoestima del nostre país. I si algun partit la sap o la vol liderar, cosa que també dubto, podríem avançar en el camí del nostre alliberament.

• …….

El futur no és afalagador, ni és fàcil la solució. Espero que aquest i d?altres post o comentaris ajudin a obrir el debat estratègic.