Josep Arasa i Ferrer

Isidre Teixidor va ser un bandoler conegut amb el renom del Barbut, natural de Vinebre (Ribera d’Ebre). Va ser un carlí convençut que va participar al guerra dels Set Anys (primera Guerra Carlina 1833/1840), i del que es deia que mai s’havia afaitat.

Molts homes del nostre país van sortir a defensar aquest moviment sociopolític, anti-liberal i antirevolucionari sorgit a Espanya. La denominació carlista o carlí feia referència a l’Infant Carles Maria Isidre de Borbó. La qüestió dinàstica sorgida amb la successió de Ferran VII va enfrontar els partidaris de la seva filla Isabel i els del seu germà. La seva ideologia es concretava en el crit Deu, Pàtria, Furs i Rei.
El primer acte d’armes conegut del Barbut va ser l’assassinat d’en Cervelló ( Servelló?), un vinebrenc que tenia un moli a les terres veïnes d’Ascó.
Acabada la guerra dels Set Anys va fugir de la guarnició lliberal de Vinebre quan anaven a detenir-l’ho. Posteriorment va formar una partida i va tornar a les muntanyes amb en Bautista Sonadelles de Vinebre conegut amb el sobrenom d’en Quiselis, i amb Francisco Casals de Gratallops conegut com en Torà, tots dos eren carlins que prèviament havien acceptat d’indult ofert pels lliberals.
Un dels assassinats del tercet amb més ressò va ser el d’en Pau Anqué, un veí de Gratallops que va anar a caçar amb els seus companys i es va quedar a passar la nit a la cova Vilaret, als Gorraptes. Els del Barbut el van anar a trobar, el van acusar de anar en contra de la religió, li van demanar que reses un Credo, i el Barbut personalment el va degollar.

El 18 de maig de 1843 van matar amb el ganivet en Magí Domenech de Vinebre quan anava en direcció a Flix. El 9 de juliol degollen a en Josep Cervelló i a la seva esposa Francisca Carim, els dos de Vinebre. El 12 del mateix mes mataren i robaren a en Miquel Sentis de la Torre de l’Espanyol.
El poble de Vinebre, astorat, va formar i pagar un grup de trenta homes armats del poble i de la Torre de l’Espanyol per lluitar en contra d’ells.
El dia 24 d’octubre, la partida carlina del Barbut, va agafar el comandant lliberal Jaume Subirats de Bellmunt, quan anava tot sol cap a veure uns familiars al poble dels Bufadors. Van fer-lo despullar i el van afusellar amb els trabucs al Barranc Fondo, davant del mas de les Puces. El 5 de gener de 1844 a Garcia van matar en Pere Vilaplana de Vinebre. Sense ànim de fer una relació exhaustiva dels assassinats provocats per la seva defensa del carlisme, conten que al llarg de la seva vida va matar 27 persones.
El mes d’abril de 1844 un destacament de sis Mossos d’Esquadra, comandats pel caporal Francisco Subias, es va amagar al Mas de la Pava dels Gorraptes, una caseta on es refugiaven pastors i remats.  Els Mossos eren provinents de Riudoms, que sense dir res al poble de Vinebre, on el Barbut tenia partidaris, viatjaven de nit i armats amb carrabines. Van esperar set dies amagats al mas sense veure’l i quasi exhaurint les provisions. Per fi el dia 30 d’abril arribava el Barbut i els seus acompanyants, que cauen malferits en una lluita cos a cos. En Barbut va ser degollat tres cops amb la seva pròpia navalla pel sots-caporal dels Mossos: Ramon Sendra.
A Vinebre aquell dia van fer repicar les campanes i van tenir exposats els cadàvers dels tres carlins a la plaça, on la gent els va respectar segons conten les cròniques de l’època.
Una historia negra d’un home que va ser un fanàtic defensor del país i de les tradicions, que va fer seva la lluita armada, i que malauradament encara no ha estat estudiat d’una manera desapassionada, ni reivindicat com han estat en Serrallonga, la Pera, el Carrasclet, en Panxaample, o en Perot Rocaguinarda, entre d’altres.

Ni un gegant, ni un itinerari turístic, ni una placa commemorativa,  ni cap imatge folklòrica recorda el seu pas. A Vinebre pocs recorden al Barbut, malgrat que em consta que hi viuen descendents.