CARREGAR PILES A OCCITANIA

Cinc dies de festa  són un privilegi de pobles rics o de desheretats.

Amb cinc dies no es transforma la terra, però s’inicien viatges cap enlloc. Un viatge per les terres del nord dels Pirineus son un plaer pels sentits i una font inesgotable de cultura.  El Bearn, l’Ariege, el Tarn o el Llenguadoc ploren l’oblit parisenc i la repressió lingüística jacobinista.

En Robert i la Jossiana són dos occitanistes exemplars. Son país, viuen país, fan país. Retrobar-los es recarregar optimisme. Compartir un vi amb ells és assaborir futur, mai afegeixen gotes d’oblit a la copa. A casa seva el vi es fa literatura, art, passió , país. Amb ells el temps es imprecís, les histories son curtes, es fan curtes perquè si no deixen de ser histories.

La radio anuncia la desaparició de Pinochet, un soldat americà mort al llit amb les butxaques plenes i les mans brutes de sang. Per ell i per els que el van alimentar sigui la terra negra de l’oblit. Que amb la mort reneixin les esperances de les seves víctimes vers un mon més just i lliure. L’hipocresia espanyola fa calfreds. Els dirigents socialistes lamenten públicament que Pinochet no hagi estat jutjat i paral·lelament impedeixen els judicis al franquisme. Els de la dreta ni ho lamenten.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *