Josep Boixadera autor de les primeres postals de SMMonjos

Deixa un comentari
Malauradament a l’arxiu de SMMonjos hi ha molt poques fotografies anteriors a 1979, sembla que abans d’aquesta data no existís el municipi o que el govern municipal no s’hagi preocupat de recuperar-les. Malgrat que ha costat bastant trobar l’autor de la primera col·lecció de fotografies del municipi, la que es va publicar el dia 18-04-20, ja es pot afirmar que va ser Josep Boixadera.
Josep Boixadera signava els seus treballs generalment amb les inicials del seu nom i primer cognom o dels dos cognoms. Aquest fet va comportar que durant molts anys ningú o pràcticament ningú sabés qui s’amagava darrera d’OB, BP o JB. A més, la qualitat de les postal publicades de de SMMonjos, confonien la signatura, així algunes semblava un 13, en d’altres IB, etc
Josep Boixadera i Ponsa va néixer a Benavent de la Conca, poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), el 1878, en el si d’una família de camperols. L’any 1888, mort el pare als 49 anys, la mare quedava vídua amb tres criatures petites i l’economia familiar es veu minvada de sobte. Aquest fet comportarà que la mare hagi d’emigrar, cap Manresa primer i després a Barcelona, amb les dues filles per a treballar en el servei domèstic de diverses famílies benestants catalanes. En Josep, amb 14 anys, quedarà sota la tutela d’uns oncles. Farà de pastor de bous fins que un dia se’n cansi i decideixi tocar el dos cap a Barcelona, tot seguint la línia del cablejat telegràfic.
A la Vila de Gràcia iniciarà les seves primeres passes en el camp de la fotografia, com aprenent en un estudi fotogràfic. Anys després es trasllada a Sabadell, on els seus cunyats feien de barbers i s’estableix pel seu compte. L’any 1910 s’associarà amb l’impressor Josep Obradors i Pascual –d’aquí les inicials OB, Obradors i Boixadera– , el qual tenia una impremta a la plaça Major de Sabadell des de l’any 1896. Un any després, la col·laboració amb Josep Obradors quedava dissolta i s’estableix de nou pel seu compte i com a fotoperiodista en diverses revistes i diaris de l’època. A partir d’ara signarà primerament BP i després JP. Comença a signar com J.B. a partir de 1912.
Boixadera viatjarà per pobles i ciutats del Principat però també per la resta dels Països Catalans i de l’Estat espanyol tot retratant edificis, places i carrers amb la ferma idea de reconvertir aquestes imatges en targetes postals, l’us de les quals s’havia començat a popularitzar a finals del segle XIX.
Segons Roca i Costafreda (2010): “els temps següents van estar centrats en el perfeccionament de les tècniques fotogràfiques; per això va efectuar diversos viatges a l’estranger, molt especialment a Alemanya, país que era el capdavanter a Europa en la fabricació i exportació de material fotogràfic, des de les plaques, les càmeres, els objectius i els papers sensibles”.
El 1915 abandona Sabadell i s’instal·la de nou a Barcelona, des d’on editarà una àmplia producció de postals de les poblacions de les comarques de Barcelona, Lleida i Tarragona. Un fet que distingeix una gran part de les postals de Boixadera és que sovint fa posar en primer terme de la imatge un grup de persones del poble.
Josep Boixadera es va casar amb Neus Mauri, nascuda a la Pobla de Segur el 1882. El matrimoni va tenir dos fills: en Josep i la Neus. En Josep mor l’any 1929 amb només 21 anys i tres anys després mor la filla d’una aturada cardíaca. Aquest trasbals familiar el fa abandonar la ciutat de Barcelona per a anar a viure a Reus, on morirà el 1938 en plena Guerra Civil.
Darrerament, gràcies al treball de recerca Ramon Roca i Virgínia Costafreda, s’ha dignificat l’obra de Josep Boixadera, un dels primers autors de la fotografia comercial i del fotoperiodisme.
Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 1 de maig de 2020 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.