El Foix, el riu més contaminat de Catalunya? (1)

El Foix neix a l’Anoia, va a parar al mar del Garraf, travessa l’Alt Penedès, i rep aigües del Baix Penedès. Però en aquest itinerari, la seva riquesa ecològica, el seu aprofitament lúdic/turístic es tan sols un miratge puntual de la part alta del riu i de la seva desembocadura.

La conca del riu Foix, té una pressió demogràfica, industrial i agrícola molt important, que sumat a la desaparició del bosc de ribera, i a la presencia d’espècies invasores, contribueix a fer que sigui un dels rius més contaminats de Catalunya. Per alguns, aquesta valoració pot semblar exagerada, però els hi referenciaré algunes dades. L’Agencia Catalana de l’Aigua ja l’any 2003  dividia el Foix en tres trams.

Entre la Serralada d’Ancosa fins a la confluència amb la riera de Llitrà L’ACA diu que la qualitat biològica de l’aigua és relativament bona, malgrat la seva afectació agrícola i industrial.

Des de la riera de Llitrà al pantà de Foix l’ACA diu que té una qualitat biològica deficient. D’aquest Foix central n’hem fet, una claveguera que té com a principal recurs hídric les aigües de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals  de Vilafranca. Una depuradora  que va ser construïda l’any 1978 per donar servei als veïns i veïnes de Vilafranca i que, actualment, amb lleugeres modificacions, recull les aigües de 13 municipis.  Una EDAR que incorpora al riu moltes més sals de les que els organismes aquàtics poden suportar i alhora fa molt difícil de potabilitzar l’aigua. En el cas de l’amoni tot i tenir índex baixos, pot tenir risc de toxicitat depenent del PH i del temps de permanència. En el cas dels nitrits, els contaminants presents perjudiquen la biodiversitat d’organismes aquàtics i comporta un empitjorament de l’estat ecològic del riu. Si parlem de nitrats, l’excés de nutrients que porta l’aigua és una  de les principals causes del pèssim estat ecològic juntament amb nivells alts de fosfats.

L’estat ecològic (índex ECOSTRIMED) del riu Foix es pèssim en aquesta part, a més a més, incompleix les directrius de la Directiva Marc de l’Aigua d’Europa. I aquesta aigua es recull al Pantà de Castellet on, les algues verdoses, són una de les mostres de la malaltia de l’aigua, a causa de l’abundància de fòsfor que provoquen falta d’oxigen a les capes inferiors i, per tant, problemes de potabilitat.

El Foix està al servei de solucions curterministes, i lògicament d’esquena al territori per les pudors, la bromera de les aigües contaminades que porta.

En el tercer tram, des de la presa del Foix fins a Cubelles, l’ACA diu que la qualitat biològica de l’aigua és deficient. La desembocadura del riu de Foix, a Cubelles, forma una zona d’espais humits de gran atractiu, quan hi arriba aigua.

D’aquell Foix fronterer del segles IX i X entre moros i cristians, hem passat a un Foix a mig camí entre Tarragona i Barcelona que manté aspiracions d’esdevenir l’eix vertebrador de la regió agroalimentària del Penedès. Fa uns dies l’Eix Diari del Garraf publicava un interessant article dedicat al Pantà de Foix que deia “ara tenim una oportunitat d’or de recuperar unes terres que podrien proveir-nos d’aliments de proximitat i d’anar adquirint una importància cabdal per a fer front a l’emergència climàtica”, en poques paraules, que en el futur es zones de rec del Foix podien ser el nostre rebost.

L’autor o autora, amb una benevolència encomiable, oblidava que ja l’any  2009 la Generalitat va prohibir la pesca esportiva a l’embasament del Foix perquè es van trobar carpes amb salmonel·losis. Diu l’OMS que la Salmonella  pot sobreviure diverses setmanes en un entorn sec i diversos mesos en aigua. La salmonel·losis és una  malaltia de fàcil transmissió als humans. Si algú menja productes sense coure regats amb a aigua del Foix a les hortes de Ribes o Cubelles, i si malauradament es contagia, el dany que podria representar pel Penedès seria greu. No seria tan sols que una o unes persones de Ribes o de Cubelles s’han intoxicat per menjar uns enciams regats amb aigua del Foix. Sens dubte, la imatge que produiria un accident semblant, afectaria a tota la marca Penedès.

Cal fer una repassada al calendari recent del riu:

El 1997 l’Auditoria Ambiental de Santa Margarida i els Monjos en el seu apartat 3.2 ja deia “L’estat ecològic del riu Foix i dels seus afluents al seu pas pel municipi no és bo: les aigües superficials presenten un índex de qualitat ecològica baix”. I segueix “Les aigües subterrànies d’alguns pous del municipi presenten alta salinitat (fins a 1700 microsiemens), i nivells de nitrats insatisfactoris. Malauradament la situació ha empitjorat.

El 2006 la contaminació per aigües fecals del riu Foix a Cubelles, era nou vegades superior al que permet la llei.

L’any 2011 la Diputació de Barcelona qualifica el Foix “com una conca amb una qualitat ecològica majoritàriament baixa”.

L’any 2017 va ser important per la història del Foix, alguns ajuntaments van aprovar mocions demanant a l’ACA “una millor depuració de les aigües residuals al llarg de tota la conca del Foix”. Es demanava que es calendaritzes la nova construcció de depuradores, la “recuperació del bosc de ribera” i que “s’iniciessin els tràmits per la regeneració mediambiental del Pantà del Foix”.

També aquell any al Parlament de Catalunya el grup de Junts pel Si va  presenta una proposta de resolució en la qual afirmava que el Foix és un dels rius amb estat més deficient de Catalunya.”  Demanava que “Es realitzi una millora de la depuració d’aigües residuals al llarg de tota la seva conca,

Com a resultat de totes aquestes gestions el mes de Maig de 2017 l’ACA va incloure “el riu Foix, aigua avall de l’EDAR de Vilafranca” en el seu pla de treball amb un pressupost de 19.087.500 que entre d’altres incloïen la millora de l’EDAR de Vilafranca. En aquell projecte l’ACA deixava pel pla de treball 2021-2027 36 actuacions que considerava imprescindibles per la depuració del Foix, com són les depuradores per localitats que no en tenen, etc,….

Aquell mateix mes de maig, el plenari del Consell d’Alcaldes de l’Alt Penedès va presentar el projecte de restauració ambiental de l’embasament del Foix. A la presentació es va dir que al Pantà hi havia una gran quantitat d’algues per l’abundància de fòsfor; aquestes algues provoquen falta d’oxigen en les capes inferiors i, per tant, problemes de potabilitat. La poca fondària del pantà, el fet d’estar mig ple de sediments i l’avaria de les comportes inferiors, no ajuden i s’ha trencat l’equilibri natural del zooplàncton i el fitoplàncton.

El projecte de restauració del pantà havia de durar cinc anys i el lideraria la Diputació de Barcelona. La Fundació Abertis havia de ser la partner del projecte, i un equip d’especialistes de les Universitats i del IRTA proposarien, executarien i avaluarien les intervencions tècniques.

La Diputació de Barcelona i el Consorci del Parc del Foix van arribar a un acord per elaborar un projecte per sol·licitar un ajut al programa europeu LIFE per finançar la restauració ambiental del pantà.

Aigües avall de la presa es volia recuperar un cabal ecològic suficient. Projectes complementaris que majoritàriament van quedar aturats, fins aquest any, que en la proposta dels nous pressupostos de la Generalitat, s’ha inclòs una partida per a la millora i ampliació de l’EDAR de Vilafranca de 9.215.000€. Recordem que la quantitat prevista en el pla de treball de l’ACA superava els 19 milions.

En fi, el riu i el pantà continuen essent majoritàriament una claveguera a cel obert condicionada pels designis polítics. És cert que s’han elaborat projectes i s’han fet declaracions per la recuperació ecològica, per la conservació i per la seva transformació en espai lúdic, però tinc la sensació que el riu dona pocs vots. Tot i així tinc esperances. Escriu la historiadora Rebecca Solnit que “Tenir esperança és adoptar una personalitat diferent, una que s’arrisca a patir decepcions i traïcions”, i en els darrers anys, el Foix, ha tingut grans decepcions. Per això crec que si volem una ecologia integral del Foix, ultra la implementació urgent dels projectes i la implicació dels partits, es necessita del compromís i del control de tota la societat especialment de les entitats ecologistes.


 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *