20 de desembre de 2005
Sense categoria
4 comentaris

Ni reformes ni estatuts, AUTODETERMINACIÓ!


Manifest de la Campanya Unitària per l’Autodeterminació:

Des de fa mesos els polítics del Principat de Catalunya i del País
Valencià estan immersos en la discussió sobre les reformes dels respectius
estatuts d’autonomia. Però, que suposen els estatuts?

L’any 1978 s’aprovava a les corts generals espanyoles la Constitució, que
fixava l’ordenament jurídico-polític de l’estat espanyol. Per a sufocar
les reivindicacions socials i nacionals àmpliament assumides, s’estableix
una petita descentralització administrativa, mitjançant estatuts
d’autonomia que donen pas a la creació de les anomenades Comunitats
Autònomes. Acceptar l’estatut comportava acceptar les regles del joc
constitucional espanyol, és a dir acceptar els límits imposats per aquest
i admetre els pilars bàsics del sistema: el capitalisme, la negació dels
drets nacionals, la monarquia, etc.

L’actual reforma dels estatuts neix de la mà de les classes dominants, que
són les més interessades a defensar-los, amb especial intensitat pel que
fa al finançament, que la classe política del Principat ens ven com la
solució als problemes de les classes populars.Hem de ser conscients que
l’especulació, la precarietat, el tancament d’empreses i les
deslocalitzacions, la destrucció del medi ambient i la terciarització, la
discriminació per gènere, etc. continuen i continuaran mentre s’apliquin
polítiques
neoliberals que no garanteixen els drets socials bàsics (educació,
salut, habitatge, estabilitat laboral, seguretat alimentària,
energia, igualtat entre sexes…) i es mantingui un model econòmic que
avantposa la propietat privada a qualsevol valor social. També es condemna
un ampli sector de la societat catalana a la il·legalitat i la
precarització, mitjançant polítiques repressives i d’exclusió, ja que els
poders autonòmics volen assumir les competències d’immigració, però en cap
cas proposen solucions diferents de les que ja aplica l’Estat.

Els estatuts suposen un atac directe a les aspiracions de llibertat dels
Països Catalans. Es mantenen falsos símbols identitaris, com la imposició
de la "blavera" (bandera autonòmica al País Valencià), i la negació de la
unitat de la llengua, com també es nega el dret de les autonomies a
federar-se entre elles. De la mateixa manera, els estatuts d’autonomia que
ens proposen marginen la llengua catalana, fixen la cooficialitat del
català, enlloc de l’oficialitat plena, mantenen el seccessionisme
lingüístic i asseguren la disminució constant de l’ús i ensenyament del
català a les aules per l’aprovació de lleis estatals, la imposició del
castellà com a llengua vehicular a la justícia i la supeditació dels usos
lingüístics al mercat capitalista (discriminació del català en
l’etiquetatge i en el món audiovisual, per exemple).

No sorprèn, per tot això, que davant l’actual crisi del model d'”estat de
les autonomies”, els dirigents estatals i autonòmics s’afanyin a renovar
aquest pacte de submissió. No ens faran creure que l’estatut és de tots i
totes. El que nosaltres necessitem és un procés constituent popular i
democràtic, per tal de construir un nou model de relacions polítiques,
socials, econòmiques i laborals als Països Catalans. Per assolir aquest
nou model hem de decidir lliurement el nostre futur, sense amenaces, ni
coaccions, és a dir, hem d’exercir el dret a l’Autodeterminació.

NI REFORMES, NI ESTATUTS, AUTODETERMINACIÓ!

Campanya Unitària per l’Autodeterminació.

  1. Aquest manifest és, pel cap baix, confusionari i no l’ha redactat gent que anheli la Independència de Catalunya.
    En cap moment es parla de la necessitat, que no pot ser sotmesa a interessos particulars ni de classe, de la Independència de Catalunya.

  2. 1.- Primer de tot, cal aglutinar esforços i entre nosaltres no cal anar posant pals a la roda.

    2.- L’Enric ha volgut fer una crítica constructiva, en el sentit de donar més contundència al text, però ho ha fet amb to desafortunat. Suposo que ho ha fet així en el sentit que sembla que ens faci por utilitzar algunes paraules per aglutinar més gent. Per això també trobo desafortunat el segon comentari.

    3.- Actualment hi ha dues paraules claus que cal utilitzar en tots els discursos de l’Esquerra Independentista: Independència i Països Catalans. I com he dit, en algun escrit, suposo que caldrà rescatar el terme separatista. Salut, i si us plau, entre nosaltres moderen el to. Les crítiques que es facin més obertes i en la direcció d’avançar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!