CAL FERRER DE LA COGULLADA

Deixa un comentari

Cal Ferrer és, actualment, un nucli del municipi del Montmell de quinze o vint cases cuidades i conservades, disposades vora la carretera de Sant Jaume dels Domenys a Vila-rodona.

El lloc de la Cuculiata ja apareix esmentat l’any 974 en la carta de poblament atorgada pel bisbe Vives de Barcelona als habitants del Castell de Montmell. L’any 1188 s’esmenta l’indret de la Cogullade.

La casa pairal de Can Ferrer és la gran masia que ha donat nom al lloc, i és la casa pairal més gran del Montmell. Actualment és molt modificada i serveix de desembaràs. A l’entrada hi ha la data de 1809, però a la llinda de fusta de la porta d’accés a la casa es veu la data de 1702, que correspon a la data de construcció. A l’interior hi ha pintures sobre la paret: una que representa a sant Lluís amb un nen i amb data 1831; l’altra és a l’antic menjador i representa a la Mare de Déu del Roser amb una santa i sant Lluís. En una dependència adossada a la casa es troba el celler, potser la part menys modificada de tota la construcció. Allà destaquen uns grans arcs de mig punt i un arc escarser.

Al ser encara coneguda pel nom de Can Ferrer, pot haver-hi certa relació amb la casa pairal dels Ferrer que nomena un fogatjament del 1553. És probable que el poble s’originés a partir d’aquest mas, quan algun dels seus propietaris construí cases pels parcers. La casa i totes les seves propietats, al segle XIX, pertanyia al bisbe de Vic, Josep Torras i Bages (les Cabanyes, 12 de setembre de 1846 – Vic, 7 de febrer de 1916)

A la punxa final de la Serreta de Can Ferrer, una mica més amunt del dipòsit d’aigua de la població, hi ha les restes del Castellot de Can Ferrer, situat a 529 m d’altitud. El lloc és ben estratègic. Està literalment penjat sobre el fons de la masia amb vista a l’obaga de la serra del Montmell. Malgrat aquesta situació tan triada, ara és difícil de trobar les minses runes que resten de la construcció.

El castell està format per una petita torre circular central. Tenia un diàmetre interior de només 120 cm i els seus murs feien un de gruix de 105cm. Hi havia una nau de 7 x 3,5 metres. Prop de la torre hi ha  una cisterna. En conjunt totes les mides són força reduïdes. Des de 1989 s’hi han fet diverses excavacions.

En la vesant més assolellada del turó hi has un gran nombre de cases abandonades. Segons els arqueòlegs que ho han estat excavant, el nucli habitat era esglaonat en tres terrasses que ocupaven el vesant de la muntanya per damunt d’un camí medieval que feia de límit inferior del poble. El poble era obert sense cap tipus de muralla defensiva. Les seves cases eren majoritàriament de planta quadrada, i la roca o la paret del marge feien de mur posterior de l’habitatge.

Publicat a El 3 de vuit del 04 de gener de 2019

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 5 de gener de 2019 per Josep Arasa

  1. La memòria és ben curiosa, ja pots haver fet deu mil fotografies similars, que quan en veus una concreta, instantàniament, penses: «Aquesta és meva». La que encapçala aquest article.
    Normalment les fotos d’altri trobades per internet no és poden publicar sense permís, però no és el cas de les meves. Sí que és pot però li manca una petita condició.
    Sempre publico amb llicència CC (Creative Commons) By Sa, per tal que el material es pugui reutilitzar, i aquesta és una llicència que implica:
    By: s’ha d’esmentar l’autor o la font que el permeti identificar.
    Sa: s’ha d’avisar que aquesta imatge és reproduïble sota les mateixes condicions.
    Si, per exemple, la foto és extreta de la Viquipèdia, comés cal incloure una nota que ho especifiqui, ja que aleshores té implícita la llicència CC By Sa, i en ella es pot consultar qui n’és l’autor.
    Dit això, la foto és del 8 de juliol de 2011, a les 18:20, i per algun motiu ha estat tractada per tal que la font no restés fosca com a l’original i s’hi han eliminat uns cables que passaven per darrere els arbres…
    No he estat capaç de trobar l’article al 3 de 8 —per cert l’enllaç que insereixes està trencat— o sigui que no he pogut veure si allí hi havia problema amb la llicència i no els he dit res.
    Això que pot semblar una limitació, ho faig precisament per motius contraris, per promoure el posar per a ús públic tota mena de material cultural, de manera que no calgui sotmetre’s a tota la legislació de drets d’autor que per defecte suposa que qualsevol foto, text o música està sotmesa a limitacions d’ús i còpia.
    Dit tot això, molt interessants totes les dades que aportes sobre l’indret.
    T’ha plantejat incloure-les a la Viquipèdia o donar permís a tercers per a fer-ho?

    1. Jordi ho sento. En cap cas pretenia fer un ús fraudulent de la teva fotografia. No tenia cap fotografia meva de Can Ferrer i em vaig limitar a entrar a “Google imatges” i utilitzar aquella que no donava cap indicació de l’autor, directament i sense manipular, sincerament no sabria com fer-ho.
      De moment no m’ha plantejat ningú posar les dades de l’article sobre Can Ferrer a la Viquipèdia, però qui ho vulgui fer té el meu permís. El meu treball és per divulgar.
      Gràcies de nou pel teu comentari i t’agrairé sapigues acceptar les meves excuses.
      Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.