Josep Arasa i Ferrer

Des de ben antic l’home ha utilitzat les plantes per curar-se. Els nostres avis guardaven l’instint per saber quines plantes eren bones per curar-se, i la cultura heretada per segles d’utilització. A més, observaven les actituds dels animals quan emmalaltien o quan patien alguna ferida i, d’aquesta manera, obtenien més informació, si una serp mossegava un gos i aquest menjava o es refregava la ferida amb una planta: qualsevol persona que l’observés intuïa amb quina herba podia preparar l’antídot pel verí de serp.

Les herbes aromàtiques s’utilitzaven per desinfectar i donar bona olor a les cases (les condicions higièniques no eren les d’ara). A la majoria de cases no hi havia aigua corrent, la gent no es rentava sovint, els animals entraven per les cases i les bactèries i els virus es trobaven per tot arreu. Escampaven plantes i flors per les diferents estances de les cases, i a més de perfumar-les, evitaven moltes infeccions, ja que algunes plantes tenen la virtut de prevenir els contagis. També penjaven rams de plantes a les entrades de les cases per allunyar els mals esperits.

Ara, que comença la temporada dels refredats, és un bon moment per recuperar algunes receptes de plantes remeieres. El xarop de figuera de moro el recomana la vendrellenca M. Pilar Lopez. Cal agafar una pala neta de punxes de la figuera de moro, s’obre, s’omple de sucre negre, es torna a tapar, es lliga i es penja posant-hi un plat a sota. El xarop, que va regalimant al plat és bo per a la tos i el refredat.

La mateixa remeiera també aconsella per a la tos i el mal de coll el xarop de brots d’esbarzer. Es fa una infusió concentrada 10 minuts de brots d’esbarzer. Es cola i s’escalfa amb la mateixa quantitat de pes de sucre o mel. Es pren a cullerades. Escriu que també és ideal per a la tos el xarop de garrofa,  que es prepara amb una garrofa picada barrejada amb mel i suc de llimona.

Per suar els refredats, en Lluís Ripoll confia amb les infusions fetes amb: angèlica, alfabeguera, anís, borratja (fulles i flors), dauradella, ginebró, menta, til·la o xiprer. Si hi ha tos molesta i irritació de la gargamella cal preparar “una infusió amb aigua dins la qual fareu bullir figues amb quantitat suficient per endolcir-la per tal de no haver-hi de posar sucre”.

En Pere Sadurní al seu “Retalls del folklore penedesenc” recomana el te de roca pels forts refredats i la tos. A l’Arboçar va recollir una recepta per a la tos dels infants, les infusions de roselles.  Diu que els calma i els deixa dormir.  En el seu treball explica, que la infusió de fulles d’eucaliptus també es excel·lent per a la tos i els constipats.

Una parenta llunyana, la tia Lola de Moja, deia que per a la tos i els refredats, el millor és la farigola,  les fulles de malva o l’arrel de malví.

Publicat a El 3 de vuit el 07 de desembre de 2018