EL CASTELL DE LA TOSSA

El municipi de Santa Margarida de Montbui s’estén pel centre de la conca d’Òdena. La muntanya més alta del terme és  la Tossa de Montbui. Al capdamunt s’hi troba l’església romànica de Santa Maria de Gràcia o de la Tossa i el Castell de Montbui. El lloc va ser conquerit per Guifré el Pilós al segle IX i va passar al bisbat de Vic a finals del segle X.

El terme del castell de Montbui ja és citat des de l’any 936. L’any 987 el bisbe Froià, al mateix temps que erigia la torre del castell, va construir al costat una sòlida església que, contra el corrent de l’època que les cobria amb encavallades de fusta, la va cloure amb voltes a fi d’evitar la destrucció en les freqüents invasions dels sarraïns. Es va acabar cap al 1032 per l’impuls del bisbe-abat Oliba de Vic, en el procés de repoblació de la comarca. L’església de Santa Maria conserva l’essència del primer temple preromànic malgrat les reformes i els afegits posteriors. És de planta basilical de tres naus, amb tres absis i amb coberta de volta de canó. Voltes en lleuger arc de ferradura, forma que es repeteix en les arcades que descansen sobre curtes i massisses columnes amb capitells desproveïts de tota ornamentació. Exteriorment té la forma rectangular amb coberta a dues aigües. Corona el mur de ponent un campanar d’espadanya de doble arcada. El portal, encarat a migdia, és d’arc rodó i adovellat, construït al segle XVI. Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral. L’altar és presidit per una imatge romànica de Mare de Déu de Gràcia que data del segle XIII. Fou parròquia fins al 1614.

Del castell només se’n conserva la torre de l’homenatge. És de base quadrangular i angles arrodonits amb els murs de dos metres de gruix, construïts amb pedra de forma regular i amb morter de calç. Modificada en el seu interior, alberga un petit museu etnològic i una sala d’actes i exposicions. L’entrada original es troba aixecada aproximadament uns tres metres sobre el nivell del terra cosa que feia necessària una estructura de fusta per accedir a la torre. En diferents espais del cim podem trobar un petit tram de muralla, un pou i una cisterna d’aigua.

La primera família de castlans que es coneix van ser els Mediona, que a principis del segle XI es van encarregar de refer el castell i l’església després de dos atacs andalusins. Al segle XII, la família dels Montbui es va fer càrrec del castell i de l’administració del terme al qual pertany. Malgrat que els Mediona van traslladar la seva residència a una casa forta al pla a partir del segle XIII. El conjunt del castell de Montbui va ser un centre de poder clau en la història de la conca d’Òdena, cosa que va convertir-ne els senyors en una de les famílies més influents del Principat.

 

Publicat a El 3 de vuit del 17 d’agost de 2018

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *