Josep Arasa i Ferrer

Cada passejada pels camins del Penedès constata la desaparició d’alguna figuera. Fins no fa gaires anys a cada vinya li corresponia una figuera, formant un matrimoni indissoluble. La figuera ens fa recordar sempre la imatge maternal o de lloca que acull a l’ombra la família i amics un dia de festa i que trobem retratada en moltes fotografies familiars. Les festes, les commemoracions, les revetlles al voltant de la taula, tenien sovint la parada sota l’ombra de la figuera. Era general la creença que alguns arbres del secà –garroferes, figueres i oliveres–, on paraven el carro i feien els àpats de l’esmorzar i el migdia, creixien més esponerosos i donaven més bones collites que els altres, ja que “els complau la presència de l’home”.

Als estudiosos els agrada debatre fins on arriben els límits de l’àmbit cultural de la Mediterrània. Explica Predrag Matvejevic en el seu assaig Breviari mediterrani: “Un proverbi d’Hercegovina diu que el Migdia desapareix on no creix la figuera i no brama el ruc”. La qual cosa significa que la figuera és l’arbre més representatiu de la Mediterrania. Fou un dels primers arbres fruiters que van ser introduïts al sud d’Europa.

A Grècia la figuera és mencionada a l’Odissea, i estava consagrada a Demèter, la deessa de l’agricultura, i prop del seu santuari d’Euleusis hi havia un bosquet de figueres. Fitaclos, un atenenc que va tractar la deessa amb gran hospitalitat, va rebre a canvi una figuera i va ser el primer a conèixer els secrets del seu conreu. A l’Antiga Grècia, les figues formaven part de la dieta dels atletes durant l’entrenament per als Jocs Olímpics.

La mitologia romana consagra l’arbre a Juno, com a protectora dels casaments, per això una de les celebracions nupcials consistia a fer ofrena de figues a la núvia en una copa. En el món romà, la figuera més important fou la Ruminal, on van ser alletats Ròmul i Rem. Els romans, en edificar una nova ciutat, plantaven una figuera per facilitar la creixença de la nova població.

La figuera és l’arbre més mencionat a la Biblia. 46 citacions a l’Antic Testament i 20 al Nou Testament. La figuera és, també, el primer arbre citat a la Biblia situant-la concretament al Paradís que és un Jardí ple d’arbres i plantes (llibre del Gènesis). Al segle XII el monjo castellà Gonzalo de Berceo enumera els arbres fruiters que formen part del Jardí: magraners, figueres, pomeres i pereres. Considera la figuera l’arbre més fèrtil de tots i que per això fa referència a la Verge, ja que ella es fecunda en virtuts i bones obres. En general, en totes les religions mitològiques, la figuera rep un doble sentit, ja sigui de prosperitat, fecunditat i abundància, o símbol d’esterilitat.

Figueres que cal reivindicar i protegir com part indiscutible del paisatge penedesenc.

Publicat a El 3 de vuit del 08-06-18