COSES DE BOTERS

El boter era qui feia bótes, tines, tonells, etc., destinats a contenir líquids, especialment vi, o pesca salada. L’origen de l’ofici de boter, no el podem trobar abans de l’edat mitjana. Des de l’antigor el vi sempre havia estat guardat o transportat en àmfores o gerres. No és fins l’any 1015 que es comença a parlar de boters a Catalunya.

El primer gremi de boters d’Europa es va constituir a Barcelona l’any 1257. A més dels boters agremiats hi havia fabricants de botes a moltes poblacions del Penedès, sobretot durant el segle XVIII, en relació amb l’exportació de vi a Amèrica i al nord d’Europa. En plena expansió de la indústria botera es constituí a Vilafranca una societat de boters que assolí el miler d’associats el 1883, la més important dels Països Catalans. Al Vendrell al segle XIX, els boters representaven l’altra gran industria local després del vi. És un dels oficis exposats al Museu del Traginer d’Igualada i al Vinseum de Vilafranca.

Els boters, com tots els oficis, tenien el seu patró. Només que, al llarg del temps, per les circumstàncies, la tradició i la història, se’n coneixen més d’un. Joan Amades cita Sant Urbà, considerat patró del vi, que era per aquest fet també patró dels boters. Santa Magdalena és la santa del vi, doncs, la tenien per patrona els marxants de vi, els taverners i els boters (22 de juliol). Els boters barcelonins tenien com a patrona Santa Eulalia.  A Santa Caterina (25 de novembre), en un moment de la història també els boters la van fer  patrona conjuntament amb els mestres d’aixa, ja que eren oficis molt semblants.

A Vilanova i la Geltrú, en el programa de Carnaval de 1868, consta que els boters van fer la una gran bota a la plaça de les Neus i, a les dues de la tarda, van sortir fent el seu ball voltant per carrers i places.

Al Vendrell, per Carnaval, els boters solien construir una bóta de grans dimensions amb molta rapidesa. Un cop finida la bóta es recobria ben bé de pega o quitrà i es deixava estar al lloc on es construïa fins el dimarts de Carnestoltes, dia en que una comparsa del gremi feia un ball al seu voltant. Després el més vell del gremi, que generalment no havia pres part en la comparsa ni en la ballada, calava foc a la bóta que produïa una gran foguera.

Joan Amades diu que al ball de Cercolets es pot reconèixer el seu origen en les festes i cerimònies de les veremes, en les quals havia estat freqüent simular la construcció d’una bóta que els ballaires encara figuren fer amb l’entreteixit dels cèrcols, tot adornant de flors i de pàmpols quan es balla en temps que encara tenen pàmpols els ceps. Antigament era un ball on només intervenien homes joves, que vestien de color blanc amb sanefes, corbata, faldellí i faixa de color vermell.

Publicat a El 3 de vuit el 25 de maig de 2018

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *