ROGATIVES PER FER PLOURE (1/2)

ROGATIVES  PER FER PLOURE (1/2)

L’aigua és un bé preuat i indispensable. Sense ella, no hi ha vida, no  hi ha agricultura. Actualment, la seva escassetat ens la fa encara més preciosa. Però més enllà de la seva importància per a la continuïtat de la vida i el sosteniment del planeta, l’aigua també ha estat des de sempre un element simbòlic d’enorme valor en les diferents esferes culturals. L’aigua és considerada com un element purificador en la majoria de religions. Alguns cultes – cristians, jueus, musulmans, el sikhisme, l’hinduisme….- empren aigua especialment preparada per a propòsits religiosos i moltes religions també consideren que algunes fonts o cossos d’aigua són sagrats o, almenys, afavoridors. Molts temples cristians antics estan ubicats al costat de brolladors d’aigua.

Per a dominar “el temps”, per obtenir la pluja que porta l’aigua, l’home acut als déus. És així com els sacerdots de totes les religions han intervingut com a mitjancers entre el poble i els déus. Les rogatives són pregàries solemnes que es fan per demanar pluja, però també per demanar que s’acabi. A vegades també s’han fet per a buscar remei a les plagues del camp.

En la Roma antiga ja es feien festes amb processons pels camps. En el califat d’Abdul-Rahman III, al territori d’Al-Andalus, es van fer pregàries durant dos mesos a partir de l’1 de juliol de l’any 941, a causa de la greu sequera als camps i la falta d’aigua a les cisternes, sobretot a Còrdova. Els anys 1567 i 1568, la sequera va ser extrema, a Catalunya, i es van fer nombroses pregàries. A Barcelona tenien una sèrie de sants classificats per categories. Si la sequera era lleu, treien un sant poc important. Si era greu, al sant de més rang. Al segle XVI les rogatives per pluja es repeteixen cada vint anys i desapareixen cap al final de segle, coincidint amb un període d’inundacions.

L’any 1691  hi hagué a Catalunya una gran sequera. Moltes viles i ciutats patiren les conseqüències de la manca d’aigua. Algunes poblacions organitzaren processons a Montserrat i pregà-ries per demanar la pluja. La cadència de les rogatives en el s. XVIII, fins a mig XIX, és ràpida, en menys de deu anys entre cada una. A mig segle xix hi ha un altre període d’inundacions, al que segueix a finals de segle altra vegada la sequera. Hi ha indicis de què després de períodes plujosos creixen les rogatives per combatre les plagues, en general d’erugues o llagostes.

A principis del segle XX hi va haver una gran sequera a les comarques del Pirineu de Girona. Un dissabte, els habitants de pobles del Ripollès van fer una rogativa per anar en processó fins al santuari de Núria. Una cop allà van demanar pluja. A la tornada es va formar un cumulonimbus i va descarregar una calamarsada que va arrasar tots els cultius.

Publicat al 3 de vuit el 13 d’abril de 2018

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *