Josep Arasa i Ferrer

Al barri de Cal Parenostres de Gelida, proper a la carretera de Gelida a Sant Sadurní, hi ha ca l’Emili, un mas que antigament es coneixia com cal Xim o el mas Mató.

És un edifici de planta rectangular amb una teulada inclinada de llevant a ponent amb parets de més de mig metre de gruix de pedra a la part baixa i a partir dels 90 cm amb tàpia. A la paret de ponent hi ha la porta  d’entrada amb un arc molt simple que, segons el catedràtic Jordi Bolós i Masclans, recorda més els edificis de l’època romànica, que no pas les de cases de pagès fetes cap els segles XV o XVI. La porta es acabada amb un arc de mig punt format per 9 dovelles de 50 cm d’alt, fetes amb pedra fàcil de treballar. Una mica més cap al sud hi havia una obertura, potser una espitllera, actualment tapada.

L’espai interior, d’uns 36 m2, segurament devia restar repartit en dos nivells, una petita escaleta permetia pujar al pis superior. A l’angle sud-oest hi havia la llar de foc. En una segona etapa es construí un altre edifici adossat al costat oriental. Encara més tard, ja en època moderna, s’annexà un altre cos a la banda septentrional d’aquestes dues construccions adossades.

Malgrat el parer del prestigiós catedràtic d’història medieval de la Universitat de Lleida, que situa la construcció d’una part d’aquesta casa al segle XII, aquesta podria ser més tardana. La data de construcció és imprecisa i d’altres autors la situen entre els segles XIV o XV.

El primer esment documental és de l’any 1513, anomenant-lo simplement lo mas, que era un alou de Santa Maria de Montserrat que ja pertanyia als Duran del Puig, que no hi vivien. A principis del segle XVII hi vivien els Pelegrí, Jerònima Pelegrí es casà el 1616 amb Joan Ginebreda. L’any 1644, sense que consti cap canvi en la propietat, hi vivien uns Coll.

El renom de Xim, ve de Joaquim Julià-Ferrer, germà de l’hereu de can Julià que habita el mas. Documentalment els fills del Joaquim ja neixen a cal Xim, a partir del 1691. El 1736 es diu que antigament aquest mas es deia lo mas Mató i, el document també diu “dins lo qual mas se troba edificada una caseta ahont si fa habitació y residència”. El renom de Xim agafa importància i l’hereu del Joaquim, Pere Julià i Font del Puig, testà a Gelida a 1760 i ja li deien lo Xim.

Un fill d’aquest Pere, en Gaspar feu testament el 1780 a cal Xim i els successors encara visqueren a cal Xim fins gairebé la primera meitat del segle XIX. L’any 1828 a cal Xim hi ha vint-i-cinc quarteres de sembradura. Al segle XX els Duran vengueren el mas al marquès de Gelida i l’Eusebi Güell i de Sentmenat, actual marquès de Gelida, vengué als anys setanta una part de terra amb la casa, que actualment es dedica a turisme rural.

Publicat a El 3 de vuit el 2 de març de 2018