Josep Arasa i Ferrer

El palau dels Marquesos de Llió del carrer Major 42 de Sant Pere de Riudebitlles, és un dels pocs exemples d’edifici gòtic de caràcter civil que es conserven a Catalunya. Va ser construït entre els segles XIV i XV. L’edifici és de planta baixa i dos pisos. Presenta una façana de pedra severa i elegant, amb dos rengles de quatre finestres, tripartides les inferiors i bipartides les superiors. Les columnetes són rematades per capitells. Damunt cada finestra del primer pis hi ha un escut en forma de rombe.  La portalada principal, de grans dovelles, té un relleu amb dos escuts dels marquesos de Llió, sostinguts per un àngel.

L’edifici era propietat de la família Salelles i al segle XVII passa a la família Móra mitjançant el matrimoni entre Salvador Móra i Joana Salelles. Un descendent d’aquests va ser Josep Francesc de Móra Catà i de Salellas.

Josep Francesc de Móra va néixer a Barcelona el 1694, on va realitzar els Estudis Generals de retòrica, poesia, matemàtiques i filosofia. Va incrementar els seus coneixements amb per les principals capitals d’Europa (Londres, París, Amsterdam, Viena,..). El 9 de setembre de 1749 a Versalles va ser nomenat per Lluís XV de França, Marquès de Llió, i el 21 de gener de 1752 es convertí en títol espanyol sota la monarquia de Ferran VI. L’origen del títol de marquès de Llió és remunta a l’any 1113 en que el Rei de França, nomena Oton de Mora, comte del lloc de Lló a l’Alta Cerdanya, pels seus grans serveis en la conquesta de Mallorca.

Josep Francesc de Mora va ser nomenat Regidor Perpetuo de Barcelona, Acadèmic de la Reial d’Història de Madrid. Va ser el fundador, ànima i vicepresident de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, el 1751 va obtenir del rei Ferran VI l’aprovació dels seus estatuts i va redactar-ne el primer volum de les Memòries. Una de les seus provisionals de la Acadèmia fou el palau que Josep Francesc de Mora tenia al carrer Moncada 12 de Barcelona, on disposava d’una important biblioteca.

Obtingué el 9 de gener de 1748, de l’intendent general de Catalunya, el permís per bastir i explotar molins paperers. Va aprofitar l’aigua de la sèquia comunal de Riudebitlles, que tornava a fluir des del 1721 (El 3 de vuit 24-11-17), per transformar el municipi en un gran centre paperer impulsant la construcció de molts molins. Un dels primers que va construir va ser al seu casal familiar.

El palau de Sant Pere de Riudebitlles va ser propietat de la nissaga dels Móra fins a finals del segle XIX, passant aleshores a mans del paperer Josep Albet Quintana de Gelida. Aquest, va cedir l’edifici i el molí paperer al seu nebot Ròmul Torrents Albet, que es va especialitzar en paper de filtre. A partir d’aquest moment, a l’edifici també se l’anomenà Cal Ròmul. Des de 1994 és de propietat municipal.

Publicat a El 3 de vuit el 23 de febrer de 2018