JOSEP QUERALTÓ, UN PENEDESENC A LA CORT DE CARLES III

Josep Queraltó i Jorba va ser un metge nascut a Sant Martí Sarroca el 15 de setembre de 1746. Fill de Ramon Queraltó i Maria Jorba, va ser batejat a l’església de Sant Martí. Segons alguns autors era descendent d’una família de metges que s’instal·la a Sant Martí Sarroca a finals del segle XVII, d’altres diuen que procedia d’una família de petits hisendats que es dedicaven a l’agricultura.  Vers el 1770 es va casar amb Maria Mariné i van tenir diversos fills.

Un cop acabada la seva formació primària, va estudiar dos anys teologia, però la seva gran inclinació per la medicina li va fer abandonar aquests estudis i ingressà al Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Als tres anys d’iniciats els estudis, obté la plaça de practicant major de l’ Hospital de la Santa Creu, càrrec que ostenta fins el 1775. Aquest mateix any, participa com a segon ajudant metge en l’expedició militar a Algèria ordenada per Carles III per lluitar contra els pirates. De tornada, desembarcats a Alacant, Queraltó rep l’encàrrec d’assistir els ferits d’aquesta campanya. El 1776 marxa amb l’expedició al virregnat del Riu de la Plata, a l’Argentina. A la seva arribada a Buenos Aires, li confien la direcció de l’ Hospital Militar de la Illa de Santa Catalina.

Uns anys més tard, novament a Espanya, el rei Carles III comissiona Josep Queraltó, juntament amb altres metges, a visitar hospitals de Londres i de Paris per adquirir experiència. De tornada, el rei el nomena catedràtic del Real Colegio de San Carlos de Madrid. Queraltó rep, també, el nomenament de cirurgià honorari de cambra de la cort de Carles III.

Del 1793 al 1796, durant la Guerra dels Pirineus contra les forces franceses, dirigeix els hospitals militars de Navarra i Guipúscoa. En aquest temps, Queraltó esdevé cèlebre per la seva habilitat de guarir ferides per armes de foc.

El 1800, després d’unes males collites que porten la fam, és comissionat amb el càrrec d’inspector general d’epidèmies per estudiar la febre groga a Andalusia. Des de Sevilla, Queraltó publica “Medios propuestos por D. Jose Queraltó para que el pueblo sepa desinfeccionar y precaverse si vuelve a reproducirse la epidemia que le ha consternado, los publica en obsequio de la humanidad, revistos por su autor un amante del Rey y de la patria”. De Sevilla va ser destinat als exèrcits de Castella i Extremadura i a mitjans de 1801 va haver de tornar a Madrid per motius de salut reincorporant-se al seu càrrec de cirurgià de cambra a la cort. En 1802, a petició del rei, Francisco de Goya va realitzar un retrat seu que actualment es conserva al museu de Alte Pinakothek de Munich.

Josep Queraltó va morir a Madrid l’11 d’abril de 1805, degut a les seqüeles d’una malaltia contreta durant la seva estada a Sevilla.

Publicat a El 3 de vuit el 16 febrer 2018

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *