SANT MIQUEL DE SEGUR

Deixa un comentari

A la sortida de la urbanització de Segur de Calafell, entre l’Avinguda Espanya i el carrer de l’Ermita, envoltada de segones residències, hi ha l’església de Sant Miquel de Segur.

Es tracta d’una obra pertanyent a un sol període constructiu, de transició del romànic al gòtic. Presenta similituds amb esglésies d’altres poblacions de colonització tardana i deu ser més moderna que les de pobles veïns com Calafell, Cunit o Marmellar.

Es construí com a capella particular dels senyors de Segur, de la Casa Vella de Segur, la qual està totalment enderrocada. És, doncs, el darrer vestigi de la quadra de Segur. L’església s’esmenta per primera vegada el 18 de novembre de l’any 1238, quan Guilem de Crebai, marit d’Ermensenda de Cunit, l’atorgà a l’abat Pere d’Armenys de Sant Cugat del Vallès. Estava dedicada simultàniament a Santa Maria i Sant Miquel, raó per la qual té dos absis. Un dedicat a santa Maria i l’altar major a sant Miquel. Aquesta doble advocació és típica de les capelles de castells des del segle XII. El seu règim inicial era de capella sufragània de la parròquia de Sant Cristòfol de Cunit fins l’any 1363 en què passà, juntament amb aquesta, a dependre de la parròquia de Santa Maria de Cubelles. El bisbat de Barcelona registra les visites pastorals realitzades a l’església de Sant Miquel de Segur els anys 1414,el 1508 i el 1777. No es coneixen més notícies escrites de l’església fins l’any 1921.

És d’una sola nau, de planta rectangular, amb un absis semicircular a la capçalera i un altre a la paret de migdia. És orientada de llevant a ponent. Al centre de cada absis hi ha una finestra petita de mig punt. La portalada es troba situada a la façana de migdia. És d’arc de mig punt, adovellada. Al damunt de la porta hi ha una finestra d’arc de mig punt. Gairebé tocant a la porta, hi ha un contrafort. A la part superior de la façana oest hi ha una finestra d’arc de doble esqueixada i, a cada costat, el que semblen ser les restes d’una antiga cornisa. La coberta és a dues vessants. De la teulada en sobresurten les restes d’un campanar d’espadanya d’un sol ull.

L’església conserva l’ara de l’altar major original, format per una llosa rectangular de pedra sostinguda per una pilastra prismàtica. A l’entorn de l’església es varen trobar dues zones de cementiri. Una, propera a l’absis del segle XII, i una altra al sud-oest de l’església, dels segles XV-XVI.

El culte es perllongà fins l’any 1936, quan l’església fou cremada. Els anys 50 es feren obres de reforma i neteja. L’any 1988, l’església passà a ser propietat de l’Ajuntament de Calafell. Als anys 1991 i 2004 es van dur a terme diversos treballs de conservació-restauració de l’església. Està protegida com a bé cultural d’interès local.

Publicat al 3 de vuit el 9 de febrer de 2018

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 10 de febrer de 2018 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.