L’ESGLÉSIA DE SANT PAU D’ORDAL

Deixa un comentari

L’esment més antic de l’església de Sant Pau d’Ordal (Subirats) és dels anys 1054-1060 quan Mir de Geribert, el Princep d’Olèrdola i senyor dels castells de Subirats, de la Vit, de Ribes, de Sant Martí, etc….., llegà al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs tot el que li pertanyia. Cessió que fou ratificada posteriorment pel bisbe de Barcelona (1101).

Durant els segles XIII i XIV es produïren conflictes jurisdiccionals sobre el territori parroquial i entre els senyors de Subirats i el monestir de Sant Sebastià. Al segle XV, passà a mans de Montserrat fins que a principis del segle XX torna al terme de Subirats.

És un edifici totalment transformat que deu el seu aspecte actual a la profunda remodelació que s’hi efectua l’any 1919 quan s’amplià. En aquella reforma es va capgirar l’orientació de la nau, es va fer la capçalera nova, d’estil neoromànic, amb un absis semicircular al centre, i es va construir el campanar, de planta quadrada, reaprofitant probablement l’aparell del temple antic. L’església és d’una sola nau rectangular amb absis, porta adovellada i campanar a l’esquerra de la façana. De la primitiva obra romànica resten molts vestigis als murs. A la façana principal i part de la façana sud, s’observa un parament format per carreus ben tallats i polits, de mides molt irregulars, i disposats en filades molt uniformes, on hi ha una finestra d’una sola esqueixada. El portal d’entrada és adovellat.

Entrant a ma dreta de l’església es conserva una tomba antropomorfa. Abans es conservava a fora, a l’antic cementiri, al costat de l’església. Es tracta d’un bloc de pedra calcaria de 1,90 m i una profunditat d’uns 35 cm on hi ha excavada la tomba, amb el cap diferenciat. La tomba esta datada entre els segles XII-XIII.

A l’interior de l’església, en una capella que hi ha a la dreta de la porta d’entrada, es conserva una pica baptismal d’immersió d’època romànica. Té un perfil gairebé esfèric amb peu atalussat de 20 cm d’alçada i entornat per un bordó. Aquesta pica fou localitzada anys enrere tapiada en una paret de l’església, on servia de material de reompliment, ignorant-se fins aleshores la seva existència. Lamentablement al ser descoberta mancava un tros (una quarta part, aproximadament, de la part superior del vas) i, barroerament, s’optà per encastar-la a la paret del baptisteri de la que en sobresurt tot just la meitat. Té 120 cm de diàmetre exterior i 81 d’alçària. L’interior del vas és tetralobulat, compost per un seguit de triangles capiculats rebuidats a la pedra, característica única en tot el Penedès. Hi ha les restes d’una inscripció molt malmesa que sembla dir “Gurco me fecit” que podria correspondre a un període d’entre els segles XIII i XIV, i fer referencia a l’autor, però és més probable que es refereixi a qui en pagà l’obra.

Publicat a El 3 de vuit el 26-01-18

Fotografia Maria Rosa Ferré Galimany

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 27 de gener de 2018 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.