LA FLORA MEDICINAL DEL PENEDÈS

Deixa un comentari

Tenir entre les mans un llibre contemporani i de qualitat que a la llista d’agraïments fa constar el sant aragonès Garapasio ja flaireja singularitat.

“Flora medicinal del Penedès. Plantes remeieres de camps, vinyes i marges” dels vendrellencs M. Pilar (Piua) Lopez i d’en Francesc Caralt es un acurat treball de recuperació del receptari popular penedesenc i de divulgació de la flora de la vegueria “amb el propòsit que sigui coneguda, respectada, estudiada i utilitzada; perquè els seus usos tradicionals es conservin i siguin transmesos a petits i grans”.

Durant segles per carrers i masies del Penedès era habitual la presència d’herbolaris baladrers que oferien manats d’herbes remeieres: “Dones! Romaní i mata!”; “Sajolida, farigola i borratxes!”; “Per les sangs, compreu les bones herbes!”; “Herbes per curar brians, per inflamacions i per enfortir la boca”; “Herbes pel mal de queixal, per la melsa i el fetge!” “Herbes per rebaixar les sangs i per curar les morenes!”. “Compreu herbes de Montserrat!”.

Els baladrers i les trementinaires són avui uns oficis perduts que havien complementat la saviesa guaridora dels nostres avis. La “Flora medicinal del Penedès” omple aquest buit i descriu acuradament més de 150 plantes, el seu us, el calendari de recol·lecció, les seves curiositats, les dites més populars, etc.

Del card marià explica que s’ha considerat antioxidant, antibiòtic, hipertensor, antial·lèrgic, antiespasmòdic, antiinflamatori, protector hepàtic, colerètic, antidepressiu, tònic venós, digestiu diürètic, vasoconstrictor, hemostàtic, febrífug, aperitiu i vulnerari. Que internament ha estat utilitzat per a qualsevol problema de fetge, fins i tot per la cirrosi, l’hepatitis i la vesícula…..Arrel, tija, flors i fulles reforcen els cabells. Els fruits es prenen o bé en tintura, o bé triturats i bullits 8 minuts, o bé en infusió de 15 minuts… Amb les fulles pelades es netejaven ferides i es preparava esperit per l’artrosi. Els pètals són indicats per fer-ne oli o banys hidratants. La decocció de 3 minuts de tota la planta s’aplica a ferides, llagues, hemorroides; la de l’arrel a cops i contusions. A la cuina, tiges, penques i fulles del primer any, pelades i remullades una estona són comestibles crues i cuites, etc, etc.

Amb les flors del card marià, els padrins confeccionaven collarets, bossetes i rams protectors de serps i llamps. Per eliminar hemorroides, es posava un tros d’arrel a cada butxaca i deien que, tal com s’assecava l’arrel, minvaven.

En aquets moments de grips, el receptari recomana per la tos bullir duran 10 minuts un grapat de tàrrec, unes branques de farigola, una figa seca, una garrofa, i unes branques d’orenga amb 500 ml d’aigua. Es cola i s’afegeix mel. Es pren a cullerades.

Publicat a El 3 de vuit el 19-01-18

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 20 de gener de 2018 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.