Josep Arasa i Ferrer

Nascut a Sitges el 3 de febrer de 1849, era fill de l’advocat Josep de Miró i Llopis i de Joaquima Argenter i Armengol. Els seus antecedents familiars entronquen amb els Miró de Reus, llinatge aristocràtic d’aquella ciutat. Joaquim tingué tres germans, un noi i dues noies. El noi, Josep de Miró, fou militar i escriptor, va destacar especialment en la guerra de Cuba, on lluità a favor de la causa independentista (El 3 de vuit 11-02-11).

En Joaquim va viure al carrer de Parellades, fou un pintor de formació autodidàctica i no es va moure pràcticament mai de Sitges on hi desenvolupà la totalitat de la seva obra. D’altra banda, el fet de ser propietari rural –produïa un moscatell de gran qualitat- li va permetre dedicar-se a la pintura sense haver de dependre’n per viure.

El 1877 col·laborà en la decoració del Casino Prado Suburense, societat de la qual va ser soci fundador. En els anys vuitanta, juntament amb els pintors Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fondevila, que havien fet aprenentatge a Itàlia, impulsà l’anomenada Escola Luminista de Sitges. L’eclosió del grup succeí a l’agost de 1892, quan tingué lloc la Primera Exposició de Belles Arts de Sitges, transformada per Santiago Rusiñol en Primera Festa Modernista. La critica el va qualificar com artista de bastantes facultats, va subratllar la seva tendència a les panoràmiques i se li criticà la sequedat amb la què va presentar alguna de les seves obres.

Va ser un gran pintor de marines, horts i masies, temàtiques en les quals demostra ser un observador molt minuciós (no en va era afeccionat a la fotografia), capaç de captar la realitat quotidiana i d’interpretar-la a conveniència. A través dels seus quadres es pot observar l’evolució soferta per la vila entre les dècades de 1880 i 1910

A Sitges va intervenir en la decoració del Cafè Continental (1889) i del local que el succeí, la Cerveseria del Cau Ferrat, on pintà la tela La Malvasia (1895).  Exposà a la Sala Parés (1881-1884), al Reial Club Nàutic de Barcelona (1888), a Niça el 1884, i participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1891, 1894 i 1911. Malgrat que les seves obres estan majoritàriament en mans de particulars, hom en pot veure als museus Cau Ferrat i Maricel de Sitges, i el Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Com a persona, Miró, va tenir un caràcter bondadós i filantròpic, durant molts anys ocupà el càrrec de tresorer de la societat de socors La Fraternidad.  Es destacà per les seves idees liberals -heretades del pare i compartides pel germà- i pel seu profund anticlericalisme, del qual donà proves en més d’una ocasió amb accions polítiques i religioses de to pujat. Un exemple: en passar la processo de Corpus per davant de casa seva llança damunt del tàlem una escombra. Va morir a Sitges el 18 de febrer de 1914, als seixanta-cinc anys d’edat.

Publicat a El 3 de vuit el 05-01-1918