Josep Arasa i Ferrer

Antoni Ramallets i Simón (Barcelona, 1 de juliol de 1924 – Vilafranca del Penedès, 30 de juliol de 2013) fou un destacat futbolista català de la dècada de 1950 que jugava a la posició de porter i posteriorment fou entrenador de futbol. Va desenvolupar gran part de la seva carrera esportiva al Futbol Club Barcelona. Per molts especialistes, Ramallets va ser el més gran porter que ha defensat la samarreta del Barça, tan pel nombre de temporades (15) que romangué al club com pels molts títols aconseguits.

La història de Ramallets és la història d’un autèntic heroi fet a si mateix. Va començar a jugar a futbol als carrers de Gràcia fins que va fitxar com a porter del Racing Guinardó. No va voler seguir estudiant i  combinava la seva passió futbolística amb el treball a la fàbrica tèxtil Casacuberta. El 1941  amb 17 anys el CE Europa, el club per antonomàsia de Gràcia, el contracta a nivell professional a canvi d’un sou de  200 pessetes al mes.  Durant el servei militar juga en el San Fernando de Cadis i en el Reial Mallorca (1944-1946). El FC Barcelona repara en ell i el contracta l’any 1946, encara que el va cedir al Real Valladolid (1946-1947).

Amb el Barça romangué durant 15 temporades, hi va disputar 538 partits jugant sempre sense guants. Una greu lesió ocular soferta pel porter titular Velasco l’any 1949 el portà a la titularitat, que ja no abandonà. L’any 1950 disputà el Mundial de Brasil on es consagrà definitivament. Les seves brillants actuacions li significaren el sobrenom d’”el gat de Maracanà”.

En total disputà 35 partits internacionals amb Espanya. Amb el Barça fou cinc cops el porter menys golejat de la lliga espanyola (1951-52, 1955-56, 1956-57, 1958-59 i 1959-60) tot i que només va rebre dos Trofeus Zamora, ja que aquest va ser instaurat la temporada 58-59. Guanyà sis lligues, cinc copes i dues copes de fires i un subcampionat de la Copa d’Europa. El seu partit més desgraciat va ser la final de la Copa d’Europa de Berna de 1961, on el Barça va perdre per 3 a 2 i Ramallets es va fer un auto-gol. Això va precipitar la seva retirada definitiva del futbol.

El 6 de març del 1962 va rebre un homenatge dels aficionats barcelonistes en un partit contra l’Hamburger SV que el Barça vencé per 5 a 1. Ramallets tenia 38 anys. En aquest enfrontament li va ser imposada la Medalla al Mèrit Esportiu. Va tenir un altre homenatge l’11 de març de 2008, en rebre la clau de Barcelona de mans de l’expresident del FC Barcelona, Joan Gaspart.

Un cop retirat establí la seva residència a Sant Joan de Mediona. El 30 de juliol de 2013 va morir als 89 anys al Centre Sociosanitari Ricard Fortuny de Vilafranca del Penedès, on era ingressat degut al seu delicat estat de salut. Va ser enterrat al cementiri de Sant Joan de Mediona, on el poliesportiu municipal porta el seu nom.

Publicat al 3 de vuit del 22-12-17