EL PAPER MONEDA DE CASTELLSARROCA

Deixa un comentari

Castellsarroca és el nom que va rebre el municipi de Santa Martí Sarroca a partir de 1936. Castellsarroca tenia aquell any 2.517 habitants.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) el Ministeri d’Hisenda de la República Espanyola, no va saber preveure amb antelació dotar al territori de moneda menuda per els bescanvis comercials del dia a dia, provocat per l’atresorament de monedes de plata i de coure per part de particulars i del govern. Les de plata com moneda refugi de particulars i, per part del govern, per poder comprar a l’exterior. Les d’aram per les indústries de guerra.

Davant aquest problema es produïren a Catalunya respostes a diferents nivells. Els botiguers, els comerciants, els comitès, els sindicats, el Front Popular i les cooperatives de consum van haver de crear vals. Uns vals que només eren reconeguts i acceptats pels establiments i les corporacions que els havien creat, la qual cosa obligava als ciutadans a tornar forçosament a l’establiment o entitat  que els havia creat si volia rescabalar-ne l’import.

Veient que l’invent funcionava, la Generalitat va permetre als ajuntaments (9 d’octubre de 1936) crear una moneda local d’us limitant al terme municipal, garantint l’emissió d’aquestes monedes amb un dipòsit de moneda legal.

La Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, per la seva part, posa en circulació (desembre de 1936) bitllets de 5 pts 2,50 pts i 10 pts, amb la garantia del tresor i de l’estoc d’or que tenia a les seves arques, superant la seva dependència financera i monetària d’Espanya, en tractar-se d’una moneda nacional catalana.

Explica Isidre Aymerich i Bernal en el seu detallat llibre “El paper moneda a l’Alt Penedès durant la Guerra Civil (1936-1939)”  que el consell municipal de Castellsarroca, presidit per l’alcalde Josep M. Ivern i Vidal, es reuní el dia 5 de juny de 1937 i autoritzà la creació del propi paper moneda local amb els valors de 25 cèntims, i d’1 pesseta, en una tirada de 5.000 exemplars per cada valor, per un import total de 6.250 pessetes.

Van ser impresos al Centre Administratiu Municipal que era una empresa col·lectivitzada de la CNT de Barcelona amb paper Guarro de Gelida. El de 25 cèntims estava imprès amb color vermell. I el de pesseta amb color blau. Ambdós estaven enquadrats per una orla i presidits per l’escut de la població. Al revers hi havia dibuixat un camp de blat, grapes de raïm, espigues de blat, i un agricultor sulfatant una vinya.

L’ús de moneda local durà fins el 25 de febrer de 1938, quan el govern de de la República va prohibir la circulació i emissió de tot paper moneda local o regional. A Castellsarroca es va poder canviar la moneda local per moneda del govern fins el 7 d’octubre.

Publicat al 3 de vuit del 10 de novembre de 2017

 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 12 de novembre de 2017 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.