L’ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

L’Església de Sant Llorenç d’Hortons està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El primer document que parla de l’església és de l’any 945. En aquest pergamí s’esmenta per primera vegada el terme de Gelida i l’església de Sant Llorenç d’Hortons, que és donada amb el seu cementiri al Monestir de Santa Cecília de Montserrat. L’Església actual és neoclàssica i es construeix entre el 1845 i 1847 sobre les restes de l’antiga capella romànica. Consta d’una nau coberta amb una volta contínua de canó capçada per un absis semicircular de la mateixa amplada que la nau. De les primitives construccions, trobades el setembre de 1977, queden restes preromàniques enterrades sota el paviment actual així com de les romàniques algunes de les quals encara queden a la vista, en part, als murs nord i sud, així com una porta dovellada amb el seu corresponent guardapols a la banda del sud-oest, tot bastit amb paraments de grans carreus ben escairats. D’altres restes estan en part situades a l’actual rectoria. El frontis, orientat a llevant, està arrebossat i pintat en color taronja clar; té obert un portal rectangular amb un fi marc de petits carreus ben picats, una rosassa motllurada a la part alta i una cornisa angular amb creu metàl·lica al cim. Té unes dimensions exteriors de 26’93 x 11’56 x 11’75 metres respectivament de llargada, amplada i alçada.

Conté cinc altars, dos d’ells antics de guix. A l’annex existeix l’antiga rectoria, ampli casal a dues vessants de planta, un pis i golfes d’arquets edificat en diferents èpoques amb sostres de volta catalana amb gran sala repartidora on es guarden l’arxiu parroquial des del 1520 i documentació anterior del 1300, com també una trentena de pergamins.

Hi ha una pica baptismal de forma troncocònica amb lateral concavats i degut el seu estat és difícil d’apreciar si té decoració. La meitat que queda està encastada en un angle format per la part exterior del mur romànic i una paret moderna de l’actual sagristia. L’església guarda dues sepultures al terra de la nau, una amb les despulles del primer rector del segle XIV i una altra amb les restes dels rectors del segle XVI al XIX.

Hi ha un campanar modern de 24 metres d’alçada. Té un primer cos de planta rectangular (4’10 x 4’95 m) i un de segon bastit amb murs de paredat i carreus a cantoneres amb materials aprofitats del temple anterior romànic. La part frontal està arrebossada i pintada; les altres cares mostren la pedra viva. Està coronat per una minsa cornisa i una cúpula semiesfèrica rogenca amb un petit pinacle al cim. La cel·la està oberta amb finestres d’arc apuntat alguna d’ella amb marc de maó. Hi pengen dues campanes del 1940 (Año de la Victoria), la petita de nom Concepción-Josefa-Rosa.

Publicat a El 3 de vuit de 17 d’agost de 2017

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *