UNA PARCEL·LA AL PENEDÈS

Deixa un comentari

La propaganda als diaris del tombant la dècada 60/70 del segle passat era insistent. La felicitat era tenir una parcel·la al mig d’algun bosc, al costat de vinyes, o albirant la Mediterrània per fugir de la gran ciutat i construir una casa o una barraca. Tot el Penedès està clapejat d’urbanitzacions. Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, a l’Alt Penedès hi ha 35 urbanitzacions, al Baix 63, al Garraf 65 i a l’Anoia 45. Les terres d’Albinyana, els boscos de Castellet, els racons de Calafell, el Vendrell, Olèrdola, Olivella, Piera, Mediona,…. són esquitxades de cases i carrers.

Solars bruts o abandonats, alguns edificis pretesament rústecs, d’altres sumptuosos, d’altres de mal gust,  inacabats, i la majoria sense clavegueres. Nuclis sense accés al transport públic ni als serveis sanitaris o escolars. Urbanitzacions molts cops de dubtosa legalitat urbanística, o directament il·legals. Segones residències per a gent dels grans nuclis de la costa tarragonina i la seva perifèria petroquímica, del Baix Llobregat i el Barcelonès, que cerquen la caseta i l’hortet entre quatre pins.

Pontons ha passat dels poc més de dos-cents habitants dels anys 80 als gairebé sis-cents de l’actualitat. A Pontons hi trobem l’únic batlle del PP a Catalunya. A les eleccions locals del 2015 el PP va aconseguir 4 regidors i CiU, 3. A les eleccions del 2011, el PP havia obtingut 6 regidors i el PSC 1.

A tocar de Pontons hi ha el Montmell, un dels pocs municipis de Catalunya on l’alcaldia es va resistir a cedir un espai municipal per al referèndum del 9 de novembre. Com podem explicar aquest fenomen? Doncs només cal mirar la composició demogràfica del Montmell, on el nucli històric del municipi, la Juncosa, no té ni una sisena part de la població de la que s’agrupa a una sola de les urbanitzacions, el Mirador del Penedès. A Aiguaviva hi viuen 43 persones, a Can Ferrer de la Cogullada 38, a la Juncosa del Montmell –la capital del municipi- 105, a Mas Mateu 73, a la urbanització el Mirador del Penedès hi viuen 657 persones, a la urbanització la Moixeta 28, a la urbanització Talaia Mediterrània 44, i a la urbanització les Pinedes Altes 77. A la capital del municipi hi viu un veïnat  envellit que s’ha anat reduint davant d’aquestes allaus migratòries.

S’està transformat socialment la majoria de municipis del Penedès i els ajuntaments tan sols poden fer promeses que no poden complir. El problema és complex. Per uns és simplement el resultat d’estar situats entre Barcelona i Tarragona. Per d’altres la causa és la corrupció, el finançament municipal basat en la construcció o l’electoralisme cofoista d’alguns polítics. Tot plegat configura un mapa heterogeni que condiciona el desenvolupament del Penedès.

Publicat a El 3 de vuit de l’11 d’agost de 2017

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 16 d'agost de 2017 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.