L’ASIL DEL SANT CRIST D’IGUALADA

Deixa un comentari

 

L’Asil del Sant Crist, o Llar del Sant Crist, és un edifici de caire monumental d’Igualada, construït per l’arquitecte Joan Rubió i Bellver deixeble d’Antoni Gaudi. La construcció de l’edifici va començar l’any 1931 a partir d’una donació efectuada per les germanes Magdalena, Dolors i Concepció Castells, membres d’una influent família de mecenes locals, relacionada amb la corona.  Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) es van interrompre les obres, que no van finalitzar fins a l’any 1941. Està situat al bell mig del barri de l’Escorxador i, amb els jardins que l’envolten, ocupa tota una illa de cases. Actualment s’hi acullen ancians i ancianes.

L’Asil està format per dos cossos laterals. A la part del davant, aquests estan units per la façana i el vestíbul; a la part del darrere, per l’església; i a la part del centre, per un claustre interior. Tot aquest conjunt amb quatre plantes té adossada en un dels extrems una torre-campanar, de secció quadrangular, que li dóna un cert aire medieval. El material d’obra que predomina a l’edifici és la pedra de Jorba. La pedra és utilitzada a l’asil no tan sols com a element constructiu, sinó també com a recurs decoratiu. Tant a dins com a fora, la diversitat de tractaments i de formes de què és objecte converteixen la pedra en l’element que dóna personalitat a l’edifici. Estilísticament, observem una barreja: romànic, gòtic en els arcs ogivals, àrab i allò típicament modernista. Malgrat els materials amb què és construïda, la façana de la llar del Sant Crist és d’aspecte lleuger. Aquesta sensació s’obté gràcies a les obertures que hi descriuen tres galeries exteriors, que estan inspirades en l’arquitectura de les tradicionals masies catalanes. Al mig del pati, davant de l’entrada, hi ha un brollador amb una pedra gran de Montserrat i una escultura. L’església és l’element de l’edifici que representa una arquitectura més gaudiniana i, per tant, més espectacular.

Joan Rubió i Bellver va néixer a Reus (1870-1952), és un dels últims membres del Modernisme. Va ser deixeble i ajudant de Gaudí, amb el qual va treballar  a la Sagrada Família, a la Casa Batlló i al Parc Güell. L’any 1905 va ser elegit regidor de la ciutat de Barcelona. També va ser l’arquitecte de la Diputació de Barcelona. És des d’aquest càrrec que va participar en nombrosos projectes com per exemple la reforma de la Casa dels Canonges (Generalitat de Catalunya). Ultra l’Asil del Sant Crist d’Igualada, els seus edificis més interessants son: la Casa Macari Golferischs (1901), la Casa Roviralta – El Frare Blanc (1903), l’Escola Industrial (Barcelona).

L’Asil forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Publicat a El 3 de vuit de 09-06-17

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 11 de juny de 2017 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.