JOSEP CANYES I SANTACANA, EN MARC DE CASTELLVÍ

En Josep Canyes i Santacana  va néixer a Castellví de la Marca el 23 de març de 1901. Fou un religiós caputxí conegut dins l’ordre com Marc de Castellví. Fou biblista i escriptor. Estudià humanitats a l’Escola Seràfica dels caputxins a Igualada. En acabar ingressà a l’ordre dels framenors caputxins i feu el període de noviciat a Manresa, on vestí l’hàbit el 8 d’agost de 1918 i professa la regla franciscana en vots solemnes l’any 1922.

Tres germans seus també seguiren la vocació caputxina: Marcel·li de Castellví (lingüista i fundador de Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonía Colombiana), Marcel·lià de Vilafranca (prefecte apostòlic  de la jurisdicció eclesiàstica de Leticia a Colòmbia), i en Marçal del Penedès que va ser assassinat durant la persecució religiosa de 1936 i va ser beatificat el novembre de 2015.

En Josep Canyes cursa estudis de filosofia al convent d’Olot i de teologia a Sarrià. Amplia els seus estudis eclesiàstics a la Pontificia Universitat Gregoriana de Roma on fou nomenat sacerdot l’any 1925. Es llicencià en Sagrada Escriptura al Pontifici Institut Bíblic d’aquella ciutat (1929). Després retorna a Catalunya on feu de director del Col·legi de Teologia del convent de Sarrià.

Escriví articles i ressenyes bibliogràfiques per a la revista Estudis Franciscans, amb el pseudònim Elpidi de l’Almúnia. Traduí diversos llibres de la Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana, seguint el propòsit del seu impulsor Francesc Cambó de dur a terme una versió bíblica no exegètica ni erudita, sinó literària: Josué, Jutges, I i II de Samuel, I i II dels Reis, I i II de les Cròniques, Jeremies i Baruc (publicats pòstumament, amb la intervenció de Ramon Roca i Puig i Josep M. Millàs i Vallicrosa).  L’any 1930 va escriure Viatge a Terra Santa. Amb col·laboració del P. Antoni M. de Barcelona publicà, entre els anys 1930-1933, els quatre Evangelis.

El 1934, a la mort de Miquel d’Esplugues, fou nomenat director de la  Fundació, amb la comesa de revisar els volums de la Bíblia que s’anaven publicant. Amb la revolució de 1936 perdé tot el material de recerca bíblica i es refugià juntament amb el seu germà Marcel·lià de Vilafranca a Caquetà a l’Amazònia colombiana, on hi havia el seu germà Marcel·lí.

Acabada la guerra civil, i retornat de l’exili l’any 1940, reprengué el treball de traducció, malgrat les dificultats del context polític i la manca de col·laboradors.  Edità el Manual de la Venerable Orden Tercera de San Francisco.

Li fou confiada la restauració i estructuració dels estudis de la província caputxina de Catalunya, restauració que a causa de la seva prematura mort al convent de Pompeia de Barcelona l’any 1942, no va poder tirar endavant.

Publicat a El 3 de Vuit el 12 de maig de 2017

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *