GUILLEM ROVIROSA

Deixa un comentari

Guillem Rovirosa i Albet fou un sindicalista, escriptor i propagandista catòlic, fundador de les Germandats Obreres d’Acció Catòlica (HOAC). Va néixer a  Vilanova i la Geltrú el 4 d’agost de 1897. Era el tercer fill de la casa pairal de Rocacrespa, entre Vilanova i Castellet.

Començà la carrera d’Enginyeria a Madrid, però en 1915, arran de la mort de la seva mare, tornà a Barcelona i estudià a l’Escola Industrial, on es titulà com a tècnic en electricitat. Cap al 1930 en fou professor.

Feia conferències per demostrar la inexistència de Déu i participà de l’espiritisme i la teosofia. Va estudiar totes les religions. Al 1932, a París, on havia venut una patent per al cinema,  en sentir una prèdica del cardenal Verdier i llegir la Vie de Jésus de François Mauriac  es va fer catòlic.

L’any 1933, per raons laborals, va anar a viure a Madrid. Durant la Guerra Civil fou nomenat pels seus companys president del consell obrer de l’empresa on treballava, per la qual cosa, al final de la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó. Tan sols hi va estar un any.

Veient la superficialitat del cristianisme dels obrers, el 1946 fundà les Germandats Obreres d’Acció Catòlica  per vincular Església catòlica i classe obrera. Pretenia formar militants cristians amb consciència de classe, que no es supeditessin als empresaris ni a l’Església oficial vinculada al franquisme, intentant trobar una alternativa al capitalisme i al comunisme.

Fou l’iniciador del comunitarisme, del que publicà el manifest el 1948: proposava que, en cas de necessitat, els béns havien de ser comuns. Les jerarquies eclesiàstiques i la política franquista no van acceptar aquesta teoria i van prohibir la circulació del manifest. Mai va renunciar de la seva catalanitat i des de Madrid deia “Sóc català i mai he pensat en dimitir, però Madrid és la lepra d’Espanya…a Madrid se l’ha d’atacar des de Madrid mateix….”, “El dia que m’adoni que somio en castellà, agafo les cames i cap a casa”.

El 1957 fou atropellat per un tramvia i se li amputà una cama. Visqué, des de llavors, al monestir de Montserrat, malgrat que viatjava a Madrid freqüentment. A Montserrat escriví alguns dels seus llibres i articles més importants.

Va participar en la formació del Moviment Cultural Cristià i la Internacional Obrera Catòlica. Impartí centenars de cursets, seminaris d’estudi i fundà butlletins i revistes. Publicà, entre d’altres, Cooperativismo integral (1959), El primer traidor cristianoJudas de Keriot, el apóstol (1962) , De quien és la empresa (1964), Militantes obreros (1965) , Comunistas y cristianos .

L’any 1963 va visitar per darrera vegada Rocacrespa, i el 27 de febrer de 1964 moria a Madrid a l’edat de 67 anys a causa d’una embòlia cerebral.

Publicat a El 3 de vuit de 28 d’abril de 2017

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 29 d'abril de 2017 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.