Josep Arasa i Ferrer

Al Camí Ral que travessava el Penedès des de Barcelona a Santa Coloma de Queralt passant per Sant Boi, Vilafranca, la Llacuna, s’anomenava també: Via Mercadera. Els camins amb l’etiqueta de “reials” o “rals” estaven sota la protecció del rei i, tot que això no garantia res en un món ple de senyors feudals i de territoris despoblats, en principi, significava que eren camins més transitats, amb millor manteniment i amb més seguretat.

Els orígens de la Via Mercadera són romans com via secundaria. La Granada fou el centre de la xarxa viària del Penedès durant segles. Hi feien pas la Via Augusta, la via Mercadera, i la via Francisca des del sud. Totes buscaven el mercat existent des de el segle IX, el mercat més antic del Penedès i un dels primers del principat.

A partir del segle XI la Via Mercadera va esdevenir la “Carrerada del Penedès”, i va servir per conduir ramats a les zones de pastura  o bé pel trasllat de bestiar de carn destinat a l’abastament de Barcelona.

La denominació de Via Mercadera li ve de l’època medieval (segle XIV), quan es convertí en el camí preferit dels comerciants que volien penetrar a l’interior de la península per fer els seus intercanvis comercials. Molts havien arribat per via marítima al port de Barcelona provinents dels ports italians, i el seu destí eren les importants fires medievals de l’època.  A Sant Boi de Llobregat, a Vilafranca del Penedès, a la Llacuna o Santa Coloma de Queralt existien fires

A partir del s. XIII, coincidint amb l’apogeu del pelegrinatge jacobeu, els reis i els senyors feudals comencen a fundar hospitals al llarg de la Via Mercadera com és el cas de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls que “fou fundat per Guillem de Cervelló per testament l’any 1262, amb el fi de què fossin rebuts els pobres pelegrins vianants”. De fet, aquesta interessant construcció medieval és un dels pocs hospitals medievals que queden dempeus a Catalunya. A la Llacuna, l’església actual ocupa el solar de l’antic hospital fundat el 1324. A Vilafranca del Penedès, també existien dos hospitals: un fundat l’any 1272? (el dels Mesells o dels Sants) i un altre, el 1399 (el construït per Blanca de Cervelló). Precisament Vilafranca era desprès de Barcelona un dels centres d’acollida de pelegrins més importants al s. XIV. L’any 1384, durant l’estada de 73 dies de Pere el Cerimoniós a Vilafranca, es comptabilitzaren 47 pelegrins, la majoria d’origen italià lligats als territoris de la Corona d’Aragó de Sicília, Sardenya i Nàpols, i també de Venècia i de Gènova.

La Via Mercadera ha deixat alguns topònims com el mas de la Mercadera, situat dins el terme de Sant Martí Sarroca. Des del segle XV va pertànyer a la família Gual fins el XVI.  El mas va existir fins el segle XVIII.

Publicat a El 3 de vuit el 19/03/17