Josep Arasa i Ferrer

Subur va ser, en l’època en què Tàrraco era la capital de la Hispània Citerior, una de les ciutats més importants de la costa de la Catalunya romana. Un nucli on es creu que s’encunyava moneda, i que devia ser de gran importància pel comerç, ja que apareix a la llista de les ciutats amb les que l’Imperi intercanviava productes. El gran misteri és que no sabem on es trobava.

L’historiador romà Plini el Vell, a la seva obra Naturalis Historiae, situa Subur entre Tàrraco i el Rubricatum Flumen (El Llobregat), però no dona més pistes, ni concreta si estava a la costa o a l’interior.

El també historiador romà Pomponius Mela anomena les ciutats i els accidents geogràfics entre Tàrraco i Barcino “Inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blande, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi;parva flumina Baetulo iuxta Iovis muntem, Rubricatum in Barcinonis litore, inter Subur et Tolobin Maius”. “Des d’allà fins a Tarragona hi ha ciutats petites: Blanes, Mataró, Badalona, Barcelona, Subur, Tolobi (Martorell?); rius petits: el Besos al costat de Montjuïc, el Llobregat a la costa de Barcelona, entre Subur i Martorell, i el Maius” El dubte es planteja en el riu Maius que no se sap si fa referència al riu Foix o al Gaia.

Al Puig de Sitges està documentat un assentament que anava des de  l’actual carrer Carreta a la Torreta, i que començà a ocupar-se a les darreries de l’edat del Bronze (segle IX-VIII aC), i va seguir funcionant en època ibèrica i es transformà en un establiment romà. Associats a aquest extens i important jaciment, de gairebé tres hectàrees de superfície, en els darrers anys s’han fet nombroses troballes de sitges, parets, dipòsits, retalls a la roca i farciments. A més d’aquest nucli del Puig, en època romana, hi havia a Sitges una vil·la amb necròpolis a l’ermita del Vinyet. L’arqueòleg del Consorci del Patrimoni de Sitges, Pere Izquierdo, creu que ha descobert noves sitges antigues situades sota el nivell del mar, que confirmarien que Sitges va ser un port comercial de gran activitat a l’època dels ibers i dels romans, des de on sortien els cereals i el vi del Penedès per la Mediterrània. S’ha intentat relacionar aquests jaciments amb Subur, tot i que encara no s’ha pogut demostrar. En documents medievals Sitges s’anomena Ciges, Ci-gis, Cigiis que no té res a veure amb Subur i possiblement degui el seu nom als dipòsits -sitges- del seu castell senyorial. I si Subur no és Sitges, aleshores?.

Hi ha una gran diversitat d’opinions sobre la ubicació de Subur, uns es decideixen per Cubelles, d’altres per Olèrdola (Eduardo Saavedra i Bosch Gimpera) i d’altres estudiosos ho fan per Vilanova i la Geltrú on continuen les excavacions al poblat ibero-romà de Darró o Adarró on s’han trobat forns, algunes cases i un carrer amb canalitzacions que denoten certa infraestructura. Cortes i López apunta que l’única població amb un topònim semblant a Subur és el de Subirats, que en documents medievals es designa com Suburatum, es a dir, dependència de Subur.

No deixa de sorprendre, sigui  com sigui, que el temps hagi esborrat la ubicació real de Subur i que la ciutat s’hagi perdut en la memòria dels temps. Un misteri que espera resolució.